Jaume Sastre


Dimarts, 26.9.2017. 00:00 h

L'ESTRATÈGIA DEL CNI PER DERROTAR CATALUNYA PASSA PER COMBATRE UN CATALÀ AMB UN ALTRE CATALÀ

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
valorar_carregant carregant










Comparteix






I PER MIRAR D'UTILITZAR ELS MOSSOS D'ESQUADRA
COM LA FORÇA DE XOC PER REPRIMIR LA REVOLUCIÓ DELS SOMRIURES I DELS CLAVELLS
 
La batlessa de Barcelona, en un míting celebrat diumenge a Saragosa, amb veu alta i davant les càmeres de mitjans de comunicació d'arreu del món, va expressar la profunda preocupació davant la repressió i els atacs als drets humans fonamentals que s'estan produint contra la ciutadania i les institucions de Catalunya.  Ada Colau va interple.lar directament el president d'Espanya, Mariano Rajoy, amb aquestes preguntes: “Què pretens? Pretens la derrota de Catalunya? Pretens arrasar Catalunya?”.
 
Per part meva, les respostes a aquestes preguntes, són clares: SÍ. Jo crec que sí,  jo crec que l'objectiu del colpista Rajoy és arrasar la nació catalana, Rajoy va tenir la cara dura d'afirmar dissabte passat en el míting que va fer a Mallorca: "España es una democracia amable y tolerante". I una merda!
 
Esclafar Catalunya i anihilar els catalans, i tant és que siguin del Principat, de Balears o del País Valencià, és l'objectiu al qual mai no ha renunciat l'oligarquia madrilenya, governi qui governi, ja sigui en forma de monarquia, de dictadura o de república. Això és així. Recordem, una vegada més, que entre el que va dir el 1937 el president de la II República espanyola, Manuel Azaña, i el que va dir el ministre de Franco, Manuel Fraga Iribarne, trenta anys després, el 1967, no hi ha cap diferència ni una. Vegem-ho:
 
MANUEL AZAÑA (1880-1940): "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos.” (1937)
 
MANUEL FRAGA IRIBARNE (1922-2012): “¡Hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado en la lengua de España. (...) Porque Cataluña fue ocupada  por Felipe IV, fue ocupada per Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y por ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar” (1967).
 
Mariano Rajoy va ser en vida de Fraga Iribarne un dels seus deixebles predilectes i, com a tal, mai no se n'ha amagat fins al punt que el dia que van enterrar el vell franquista, el “León de Vilalba”, dia 4 de febrer de 2012, va declarar: “A Fraga le debo ser presidente de España. Ya no está para ayudar pero nos deja su legado, su ejemplo impagable. Quiero que sepáis que me va a guiar en el futuro”. A la vista d'aquestes paraules pens que la resposta a les preguntes que en públic va fer diumenge a Saragossa la batlessa de Barcelona, Ada Colau, no ofereixen cap mena de dubte. Quines són les intencions reals que amaga el colpista Rajoy? Idò, la resposta és clara: “estamos dispuestos a ocupar Catalunya tantas veces como sea necesario y por ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”.
 
A partir d'aquí, és quan es comença a explicar amb quina intenció la Guàrdia Civil ha batiat l'operatiu d'assalt a les instal.lacions de la Generalitat i a les seus dels mitjans de comunicació catalans com “Operación Anubis” (el déu egipci de la mort), amb quina intenció Madrid ha enviat tres vaixells als ports de Barcelona i de Tarragona, a més de 12.000 policies i guàrdies civils procedents de Madrid, Aragó, Andalusia...; i també amb quina intenció ha enviat un centenar de tancs Pizarro (VCI) a la caserna de Sant Climent Sescebes. L'objectiu de tot aquesta moguda és clar: fulminar els ciutadans de Catalunya, les seves institucions (Parlamemt, Govern, ajuntaments, Mossos d'Esquadra i, per descomptat, també els mitjans de comunicació públics com TV3 i CatRàdio); i tot per intentar acabar d'una vegada –així és com pensen a Madrid–, després de centenars d'anys, amb el maleït “problema catalán”.
 
MADRID INTENTA DESESPERADAMENT UTILITZAR
ELS MOSSOS D'ESQUADRA COM A FORÇA DE XOC CONTRA EL SEU POBLE
 
A aquestes alçades de la pel.lícula, salta a la vista que el govern espanyol de Mariano Rajoy intenta desesperadament que la repressió brutal i indiscriminada contra els ciutadans de Catalunya i els seus representants politics, cuturals, econòmics...  vagi a càrrec de la policia catalana, els Mossos d'Esquadra. Tot el que diré a continuació és de manual. Sun Tzu, a l'Art de la guerra va escriure fa milers d'anys que “Si utilizes l'enemic per combatre l'enemic, seràs poderós a qualsevol lloc on vagis”. Tots els imperis colonials, sempre que han pogut, han fet el mateix: DIVIDE UT IMPERES, com ja deien els romans. Sense anar molt lluny en el temps, dia 30 de juny de 1911, el govern espanyol va crear a Àfrica els grups de Regulares integrats per indígenes marroquins i que no tenien altre objectiu que lluitar contra els altres marroquins que se resistien a la colonització espanyola. Quan ja abans de la Setmana Tràgica (1909) el govern de Madrid se va trobar amb el rebuig de la població civil espanyola que se negava a enviar els joves a lluitar al nord d'Àfrica en benefici de l'oligarquia espanyola formada pel rei, la cúpula de l'exèrcit i els consells d'administració dels bancs i de les grans empreses; aleshores va recórrer al manual de Sun Stzu, va imitar l'exèrcit francès que ja havia posat en pràctica allò d'enfrontar un moro amb un altre moro i va crear els grups de Regulares.
 
L'exèrcit espanyol, igual que els francesos, va organitzar els soldats indígenes en petits batallons que rebien el nom de “Tabor”. Es tractava, per una banda, d'aprofitar l'adaptació al clima, l'ampli coneixement del terreny i de les tàctiques emprades pels indígenes; i per l'altra, d'utilitzar-los com a carn de canó enviant-los a lluitar a les zones més exposades i perilloses. Els Regulares foren ampliats el 1914 i el 1921, després del desastre d'Annual. Franco els va utilitzar per reprimir a matadegolla la rebel.lió dels miners asturians el 1934, durant la guerra de 1936-1939, durant la II Guerra Mundial enviant-los a Rússia amb la “División Azul” i també a la guerra d'Ifni (1957-59). A hores d'ara Espanya manté  Regulares a les colònies del nord d'Àfrica, a Ceuta i a Melilla.
 
Un altre cas molt conegut és el protagonitzat pel VIIè de Cavalleria dels Estats Units en les guerres d'extermini contra els indis.  L'any 1860, el general George Crook (1828-1890) va crear el cos dels Apatxe Scouts i va començar a reclutar indis amb la idea de combatre un indi amb un altre indi. Aquest cos de l'exèrcit nord-americà va ser operatiu entre els anys 1860 i 1947 i, entre d'altres gestes miserables, se li ha d'imputar haver infiltrat agents provocadors que van provocar tumults dins el cercle de Tatanka Iyotake (1831-1890), més conegut com a Bisó Assegut, i que els militar americans van traduir com a Sitting Bull. Amb l'excusa d'aquests aldarulls, la policia indía dia 15 de desembre 1890 va assassinar, juntament amb el seu fill de desset anys, el xaman i cap dels sioux hunkapa que havia derrotat el general Custer en la batalla de Little Big Horn (25 de juny de 1876), Bisó Assegut. Els assassins que feren la feina bruta del VIIè de Cavalleria foren els indis apatxes reclutats com exploradors, Bull Head i Red Tomahawk.
 
Si tenim en compte aquests precedents, l'objectiu de Mariano rajoy d'intentar substituir el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero, per un coronel de la Guàrdia Civil que, per cert, va ser processat per tortures, Diego Pérez de los Cobos, és ben clar: combatre un català amb un altre català i intentar convertir un conflicte colonial en una guerra civil entre catalans. Ni més ni manco.
 
Davant les intencions malignes i maquiavèl·liquesdel govern espanyol, és molt important que durant aquesta setmana els ciutadans de Catalunya no caiguem en les provocacions ni dins el parany diabòlic planificat  pel CNI que compta amb agents infiltrats a banda i banda, tant dins les files dels Mossos com també entre els manifestants. Iniciada la recta final cap al 1-O, ara més mai, és vital tenir en compte dues coses:
 
1.- Cal que els 17 .000 policies dels Mossos d'Esquadra, amb els seus comandaments al cap, estiguin molt atents per evitar un nou cas com el d'Esther Quintana: una al.lota que durant la manifestació de la vaga general, de dia 14 de novembre de 2012, va perdre un ull a conseqüència de l'impacte d'una bala de goma llançada des de les files dels Mossos. A l'hora de la veritat, durant el judici no es va poder aclarir qui va ser l'autor material del tret però és evident que un policia o un guàrdia civil espanyol infiltrat dins el mossos en un moment de confusió pot fer molt de mal al prestigi i a la credibiltat del cos provocant un conflicte amb els manifestants o els votants de l'1-O.
 
I 2.- També, per al triomf de l'independentisme, és igualment vital que la societat civil mobilitzada en un moviment de masses pacífic i democràtic inspirat ens els principis de la desobediència civil del Mahatma Ghandi i de Luther King, mantinguem la sang freda en tot moment, que mantenguem a retxa els agents provocadors i infiltrats entre les nostres files i que no posem les coses encara més difícils per als Mossos d'Esquadra patriotes i que estan amb nosaltres. Durant aquesta setmana hi ha en joc el futur del nostre país i l'èxit o el fracàs dependrà en gran part com i de quina manera la ciutadania i la nostra policia, els Mossos, gestionam el parany enverinat que ens ha preparat el CNI. Com hem dit altres vegades, el procés cap a la independència és una cursa d'obstacles que cal superar un darrere l'altre. Som-hi, doncs! Home previngut, mai no serà vençut!
 
 
 
A UNA SETMANA VISTA, MADRID HA PASSAT DEL MENYSPREU A LA PREOCUPACIÓ I ARA DES DE LA PREOCUPACIÓ VA DIRECTE CAP A UN ATAC DE PÀNIC
 
El govern espanyol de Mariano Rajoy té oberts tres fronts de guerra:
 
1.- CATALUNYA:  La successió de fets repressius que hi ha hagut durant la setmana que avui tancam, ha donat un nou impuls decisiu cap a la independència. Dilluns, els enemics de la República Catalana al Parlament (Albiol, Arrimadas, Iceta, Coscubiela, Rabell...) feien pinya i mantenien les posicions que han mantingut els darrers anys, mentre Ada Colau  continua fent equilibris i jugant a la Puta i a la Ramoneta. Avui, diumenge la situació ha variat bastant tot i que encara falta el plat fort i la traca final de la darrera setmana abans de l'1-O.
 
A hores d'ara, el futur estat català té una sèrie de parets mestres: el Parlament, el Govern, els ajuntaments, els Mossos d'Esquadra, els mitjans públics de comunicació (TV3 i CatRàdio) i les entitats cíviques que impulsen el procés (ANC i Òmnium). A hores d'ara l'estat espanyol ha atacat per terra, mar i aire el Parlament, que té gairebé tota la mesa imputada per partida doble o triple; el Govern, que aquesta setmana ha vist com la Guàrdia Civil rebia l'ordre d'assaltar les instal.lacions i sortir-ne amb 15 presos polítics emmanillats; els ajuntaments que ja compten amb més de 750 batles perseguits per la fiscalia i l'ANC i Òmnium, que aquesta setmana han vist com el fiscal cap de l'estat, José Manuel Maza Martín, també situava Jordi Sànhez i Josep Cuixart enmig de la diana per sedició.
 
Al final, si sumam tot el que ha passat aquesta setmana convulsa marcada per la repressió desenfrenada han provocat que dels cinc personatges que he esmentat al principi (Albiol, Arrimadas, Iceta, Coscubiela i Rabell), els tres últims, com a mínim han hagut de canviar de to i començar a marcar distàncies respecte al PP i C's. D'altra banda, la batlessa de Barcelona, Ada Colau, ha comprovat que ja no hi ha lloc per a l'equidistància entre democràcia o feixisme i retorn a la dictadura franquista. Cal afegir també que durant aquest setmana i a causa dels atacs de la Guàrdia Civil ordenats des de Madrid han entrat en escena nous sectors socials: els estudiants, els pagesos amb la cavalleria mecanitzada, els estibadors dels ports de Barcelona i de Tarragona, els abats de Monserrat i de Poblet, els catorse col.legis d'advocats de Catalunya, totes les universitats de Catalunya i la UIB, el col.legi de periodistes, els directors de centres escolars, col.legis professionals, el Barça... Com a resum de la setmana, crec que podem dir que tot i tenir algunes vies d'aigua i companys nostres ferits juntament amb les seves famílies, el país aguanta, la mobilització popular ha superat amb notable les envestides, el Govern ha pagat els sous de setembre
 
A poques hores d'envestir la darrera setmana, queden damunt la taula dues parets mestres de la República Catalana: els Mossos d'Esquadra i TV3/catRàdio. L'intent de decapitat el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i col.locar al seu lloc un coronel de la Guàrdia Civil,  que va ser processat per tortures s'ha neutralitzat, de moment, per un factors que els nostres enemics no havien previst: la Guàrdia Civil és una policia militar pròpia de les dictadures, una institució decimonònica i repressiva que maltracta els seus agents negant-los drets fonamentals com el de sindicació. Volar imposar al capdavant dels Mossos un coronel que recorda directament el colpista de l'any 1981, Tejero Molina, ha encès el senyal d'alarma fins i tot dins el sindicat que aglutina la majoria de mossos infiltrats que provenen de la policia o de la Guàrdia Civil
 
 
 
ha despertat no tan sols la solidaritat a la resta dels Països Catalans amb mobilitzacions a Balears i al País Valencià, sinó que
 
2.- ESTAT ESPANYOL: Així com mentre la idea "brillant" d'enviar a Barcelona 12.000 policies, tres vaixells al moll a mena d'hotels, d'ordenar a la Guàrdia Civil assaltar impremtes, mitjans de comunicació, instal·lacions de la Generalitat i detenir 15 persones, entre càrrecs polítics de segon nivell i alts funcionaris, ha provocat un tancament de files sense precedents i ha encés encara més la ciutadania de Catalunya; dins Espanya ha provocat que el govern Rajoy de cada vegada estigui més sol i perdi suports com el del PNB, per exemple, que està alarmat perquè Bildu li guanya terreny a les totes. La repressió oberta i ferotge contra una Catalunya mobilitzada d'una manera massiva, pacífica i modèlica i el fet de prohibir actes sobre l'1-O a Madrid, Saragossa..., ha fet augmentar l'interès arreu d'Andalusia, Madrid Galícia, Aragó, Navarra... sobre el que està passant a Catalunya. I tot això va in crescendo.
 
3.- EL MÓN: En aquest front és on el govern espanyol està patint una derrota molt severa. Per una qüestió de prioritats, no m'estendré més enllà de citar els articles de dos articulistes espanyols, reconeguts precisament pel seu ultraespanyolisme etnocèntric i esbojarrat, però que els no els priva de reconèixer públicament que la política de comunicació del govern Rajoy és nefasta, tant a nivell d'estat com a nivell internacional. Aquí els teniu:
 
Fermín Bocos: “Fuera van ganando”. ÚLTIMA HORA, dissabte 23.09.2017.
 
En términos mediáticos y a juzgar por la frecuencia de las noticias, el tono de las informaciones y la posición editorial de algunos medios, se puede decir que fuera de España los separatistas van ganando la partida. (...) En el relato hacia el exterior de lo que acontece en Cataluña van ganando los separatistas. En el mundo de las noticias, cuando hay conflicto, la información acaba derivando en propaganda. Y los separatistas han sabido adelantarse. El Gobierno español ha ganado la batalla de las embajadas, pero va perdiendo la de los corresponsales”. El que no reconeix l'autor és que si guanyes la batalla dels corresponsals, tot seguit guanyes la batalla de l'opinió pública de cada país i finalment guanyes la batalla de les ambaixades, és a dir, del reconeixement internacional; una batalla final que no es guanya mentre no has declarat la independència.
 
 
Jesús Cacho: “El Gobierno ha perdido la batalla de la comunicación”.
 
http://www.vozpopuli.com/opinion/Gobierno-perdido-batalla-comunicacion_0_1065794158.html
 
“Es una evidencia que el Gobierno Rajoy ha perdido la batalla de la comunicación en el conflicto que afronta en Cataluña a cuenta del golpe de Estado contra la legalidad constitucional protagonizado por el Govern que preside Puigdemont. La pura realidad es que el independentismo ha venido ganando por goleada el partido de la comunicación desde que Andreu Mas-Colell, el prestigioso profesor de Harvard discípulo de Eric Maskin -teoría de los juegos- metido a político, no tuvo mejor idea que echar la culpa a Madrid del ajuste de caballo que estaba obligado a acometer recién llegado a la consellería de Economía a cuenta de la quiebra financiera de la Generalidad. “España ens roba”. Allí calló el Gobierno y allí empezó a perder la guerra de la imagen. La ha ganado el nacionalismo por incomparecencia del contrario, porque desde la Diada de septiembre de 2012 el separatismo ha jugado el partido sin nadie en frente. La guerra de la comunicación, tan importante en el mundo global que vivimos, está perdida en el interior. Lo preocupante es que parece que este Gobierno también está dispuesto a perderla en el exterior. Y sin que se le mueva un músculo.”
 
 
 
 
 

lectures 7310 lectures comentaris 3 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#3
BEJOTA fletxa bcn
26 de setembre de 2017, 18.31 h

Miquel Valls afirma que la societat catalana "està dividida".
El president de la Cambra de Comerç remarca que "Catalunya no pot estar ni un segon fora d'Europa".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 5

item
#2
pepet fletxa Ripoll
26 de setembre de 2017, 11.37 h

Gràcies Jaume.
Sempre seràs una llum. Per molts anys així!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0

item
#1
26 de setembre de 2017, 11.28 h

En JAUME SASTRE ens va donar una lliçó de dignitat amb la seva patida vaga de fam per la Llengua i la Cultura. Ara amb aquesta anàlisi actual ens dóna una lliçoneta magistral.
Previnguts, mai no serem vençuts !!*!!

Feu-li arribar si us plau l'agraïment i l'alta consideració que ens mereix.

Francesc Xavier Saludes
Sentmenat


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.