Diuen que la història es repeteix, i sembla que aquests dies estem visquent un autèntic Déjà vu social. A veure si us sona d'alguna cosa...   Segons explica la Viquipèdia, el març de 1951 es va produïr la famosa Vaga dels tramvies. Bàsicament va ser un boicot que els ciutadans de Barcelona van iniciar arran de l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la Guerra Civil Espanyola, alhora que representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme. Llegir-ne més

Qui em coneix sap que en els darrers anys, juntament amb altra gent del sector, vaig treballar per intentar crear una associació de mitjans catalans de premsa digital en diferents ocasions. La idea es basava en una entitat que reforcés la posició del sector digital ja fos aconseguint una major contractació d’espais publicitaris actuant com a una gran central de compres, entrar dins de les planificacions publicitàries estatals, vetllar el protagonisme del sector en el repartiment de les subvencions a mitjans, pressió per la normalització de les audiències i la consolidació d’un rànquing propi pels mitjans en llengua catalana, un major ressò en els mitjans públics, augmentar la presència en els reculls de clipping, donar més veu al sector i formar el sector amb cursos, seminaris, jornades, premis, convenis amb universitats… En resum es tractava de crear un ens que servís d’interlocutor pels grans temes del sector, ja fossin a nivell comercial, institucional, formatiu, legal, etc. Llegir-ne més

Quan era petit em van explicar que la democràcia era un sistema polític pel qual es repartia la justícia per igual entre els seus ciutadans. Que potser no era el millor sistema polític, però que de ben segur era el millor que hi havia hagut en tota la història.   Llavors et fas gran amb aquesta idea al caparró i un dia arriba una forta crisi que deixa en evidència els draps bruts de molts lladres de guan blanc, que en molts casos eren vox populi. I es fan judicis a fins llavors personalitats de la talla de Fèlix Millet, Francisco Camps, Iñaki Undargarin, Jaume Matas, José Antonio Griñan, Tedy Bautista. Llegir-ne més

El 30 de novembre de 2004, el Govern català va publicar un acord de govern on 's'exigirà l’ús del català en les empreses que contracti o subvencioni la Generalitat'. Segons aquest acord, La Generalitat volia fomentar l'ús de la llengua catalana aprofitant la força que té l'administració catalana com a compradora. Això significava, per exemple, que tots els productes que compressin els hospitals o les escoles públiques, especialment els alimentaris, haurien d'estar etiquetats en català. Llegir-ne més

Les emissores de ràdio i les cadenes de televisió tenen fronteres a la seva emissió a partir del sistema de llicències regulades per les institucions pertinents. Si la llicència només permet emetre a una comarca o una comunitat autònoma en concret, fer-ho més enllà simplement és il·legal. Amb la premsa de paper no existeixen les llicències i cada capçalera té llibertat territorial de difusió, tot i que aquest límit ve marcat directament per les despeses en la logística i la distribució. Llegir-ne més