Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La generació ‘low cost’

|

- Publicitat -

Recordo quan era més petit, que escoltava que algún conegut havia anat a Londres en avió. Si no era per motius estrictament professionals, ens semblava -a tota la família i a mi mateix-, que anar a Londres no només era molt lluny, sinó que a més, era molt car. Llavors teniem clar que agafar un avió per anar a una altra capital europea era un luxe que no estava a l’abast de tothom.

Però els temps han canviat, és evident. Volar avui a Londres és un assumpte quasi trivial. No té cap mena de complicació i és a l’abast d’absolutament tothom. I no només volar a Londres, sinó volar a qualsevol capital europea en general, a més de la majoria de ciutats importants dels diferents territoris europeus. Els bitllets d’avió han esdevingut el paradigma de les empreses ‘low cost’, que han fet trontollar el paper de les agències de viatges. Però no és un fet aïllat.

Publicitat

Amb l’entrada i creixement d’IKEA, comprar mobles ha esdevingut una tasca amena i a preus més que populars. Amancio Ortega, líder del Grupo Zara, ha revolucionat el món de la moda servint una roba amb una qualitat preu immillorable. La rotació és més habitual i més preparada als canvis de tendències. La gent es pot comprar la roba més per gust que per necessitat, i anar sempre a la moda. I ara a més, podem llegir llibres de butxaca -més barats-, i diaris de manera totalment gratuïta. Podem comprar portàtils des de 200 dòlars amb un programari totalment lliure, obert, potent i gratuït, així com escoltar milers de cançons des d’un aparell més petit que un paquet de tabac.

L’entrada dels cotxes de producció xinesos, ha fet entrar de ple al mercat el vehicle ‘low cost’. Com sempre, menys prestacions… però més barat. Sempre més barat. Aquesta n’és la filosofia principal. Qualitat acceptable a un preu econòmic. I en alguns casos, aquesta nova filosofia empresarial ha forçat a millorar la qualitat dels productes, com ara els del sector del menjar ràpid (fast food que diuen els tècnics). Ni un Viena no és un McDonald’s, ni un FrescCo és un restaurant de luxe. Però mengem més, millor i més barat. Només cal fer l’esforç d’optimitzar recursos i demostar que el preu no ha d’estar renyi amb la qualitat.

En l’època que vivim, tot va més de pressa. Consumim més de pressa. Gastem més de pressa. I ho volem tot a una qualitat més que acceptable. Obtenim millor qualitat a uns preus molt menors que fa uns anys… i encara hi ha gent que es pensa que Internet no ens ha canviat les vides!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut