Algú s’ha preguntat mai quin és el paper del PP de Catalunya? El PP de Catalunya no juga actualment, i amb això vull dir en els darrers anys, la carta agressiva tal i com la juga a Euskadi, País Valencià, Balears, etc. El paper del PP del Principat és el d’un partit light, sense massa insults ni demagògia (en comparació, clar) i amb una cara relativament amable i propera.
Mentre les velles glòries del PP català (abans no era ni ‘PP de Catalunya’ com ara) com Alejo Vidal-Quadras o Alberto Fernández Díaz, d’insult demagògic fàcil, ja fa anys que habiten en un estrany i curiós segon pla de la política catalana, el seu actual número ú, Josep Piqué, és un català d’aquells que se’n diuen, del país. Nascut ací i catalanoparlant de tota la vida, amb un accent totalment de la terra, conegut per la seva gran capacitat política i pel seu to de veu sempre tan correcte. La número dos, Montserrat Nebrera té un perfil totalment similar. No resulta curiós que d’uns anys ençà el tan espanyolista PP tingui una imatge tan ‘catalana’? La resposta es comença a deduir quan esbrinem quin altre punt en comú tenen tant el número com la número dos del PP, i és que les dues cares més visibles del partit han tingut algun tipus de relació amb Convergència i Unió (CiU).
Mentre que Nebrera havia estat sondejada en alguna ocasió per tal d’incorporar-se a files d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Piqué havia estat directament Director general d’Indústria a la Generalitat de Catalunya per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
I perquè això és així? Doncs perquè si juguem al joc de les travesses dins del camp polític català, és a dir la Generalitat, ens trobem davant d’un panorama on el PP només té una opció per entrar dins de l’equip de govern o bé per estar en situació de decidir la majoria: pactant amb CiU. I com que les veus pensants del partit saben que això és així i només així (oblideu-vos per complet d’un PSC-PP a Catalunya), el PP senzillament posa les coses fàcils a CiU, que s’ha d’afanyar a anar davant del notari, per tal que cap cagadubtes es pugui arribar a decantar per donar el seu vot al PP, podent ser un vot per a CiU.
Estic totalment convençut que si el PP retornés a la política de temps passats, molt més similar a la que ve practicant en algunes comunitats autònomes espanyoles, traurien algun diputat més. De fet, les velles glòries, que no dubtaven ni un moment en treure la guia de la calúmnia, ja van aconseguir millors resultats i a més, no donaven peu a la creació d’un partit com Ciutadans (C’s). Però clar, si amb aquesta política tan agressiva bé aconseguien alguns diputats més, aquests no servien per a pactar amb ningú, mentre que amb la nova cara ‘catalana’ es van adonar que ho tindrien més fàcil per aconseguir algun acord… com el que ja van aconseguir pactant amb CiU (recordeu allò de les travesses que deia abans?) ara fa dues legislatures.
Les coses sembla però que estan canviant dins de la casa del PP català, on reclamen Piqué a Madrid per tal d’ajudar a aconseguir una nova victòria a nivell espanyol, i Nebrera sembla que s’enfonsa poc a poc dins del partit, deixant el PP català sense una direcció clara i una estratègia realista pels propers anys. Aquests fets sembla que no han passat inadvertits per un altre partit català, CiU, que sembla que es comença a adonar que dins de l’actual marc polític, ja no hi ha lloc per a majories absolutes, ni tan sols amb DVD’s. És per això que CiU té dues opcions: crear ponts que generin confiança cap a altres partits, com ara ERC… o bé canviar l’actual marc polític. I és en aquesta segona opció on entraria en joc el desorientat PP català.
Ja fa anys i panys que corre el rumor de que Unió hauria estudiat algun tipus de fusió amb el PP en diverses ocasions. La fórmula a seguir seria similar a la que practica Unión del Pueblo Navarro (UPN), que fa de representant del PP a Navarra, però sota unes altres sigles. Així doncs, diguéssim que fa menys por. Així doncs, Unió podria escindir-se de Convergència, sabent que comptaria amb un aliat com el PP, que li podria donar vots (i escons) de manera real, ja que el partit de Duran sap perfectament que sense Convergència, trauria menys vots del que ningú es pensa. I clar, un partit de govern (aquells que es financen gràcies als diners del govern -mentre manen- perquè com que no tenen bases reals, no podrien fer res) com és Unió, no s’atreviria mai a donar el salt a una escissió amb el partit que li ha donat el poder fins ara.
Però caram caram… si el PP desapareix per tal de donar tots els seus vots (o això es pensen) a Unió o com s’anomenés el ‘nou’ partit, llavors ens trobaríem amb un canvi real del marc electoral català degut al canvi de jugadors de la partida. Un marc que permetria un pacte entre CDC i UDC que podria donar molts rèdits, de manera totalment maquillada per tal que no semblés un pacte entre CiU i PP. D’aquesta manera, i gràcies a tota la lírica que abocaria la premsa amiga (amiga seva, clar), CiU podria mutar i absorbir, en certa manera i sempre guardant les distàncies (tot teatre), tot el vot del PP per tal d’intentar un nou assalt a la Generalitat en busca d’una majoria absoluta.
I d’acord. Assumeixo que tot plegat no és pas més que un exercici de política-ficció, però veient com s’estan succeint els fets, inclús les històries més surrealistes -com aquesta- guanyen veracitat. I si no, temps al temps!
