Avui al vespre he mirat el '30 minuts', un programa de reportatges quasi tan antic com TV3, que enguany compleix 30 anys. Els seus reportatges, que són de qualitat contrastada i gaudeixen de prestigi internacional, aborden tota mena de temàtiques i sempre s'ha emès després del Telenotícies, el millor moment del prime time de la cadena, per tal de fer-lo accessible a la major part de l'audiència.
Aquest fet contrasta amb l'espai 'Informe Semanal' de TVE, que amb 40 anys a l'esquena, fa poc ha estat mogut als dissabtes a les 23:30, on s'emet just després d'un nou concurs musical. Els resultats han estat catastròfics, i les quotes d'audiència han assolit mínims històrics.
Parlo d'aquests dos programes per mirar de mostrar gràficament les dues maneres que tenen aquestes dues cadenes públiques a l'hora d'entendre què significa un servei públic. Però és que si pregunto a la gent del meu entorn quins programes de debat coneix de TVE, només em saben parlar -i en el millor dels casos- del '59 segundos': En canvi, quasi tothom coneix el 'Singulars' o l''Àgora' de TV3. I malgrat que ambdós programes no repetiran aquesta temporada, ja se'n preparen de nous amb objectius similars. Sense anar més lluny, el fins ara presentador de 'Singulars', Jaume Barberà, estrenarà un nou programa anomenat 'Retrats'.
TV3 ha estat sempre una cadena pública amb servei de país, i amb un objectiu molt clar d'informar, i fer-ho de manera clara i transparent. Parlar de TV3 és parlar dels històrics 'Vostè jutja', 'La vida en un xip' o 'Vox Populi'. Però també de 'Banda ampla', 'Summa positiva', 'Lletra petita', '60 minuts', 'Els matins', 'Quèquicom' o 'Sense ficció'. La llista és tan àmplia i llarga, que resulta difícil recordar-los a tots. De fet, va ser TV3 la primera cadena de tota la península a posar en funcionament el 324, una cadena per ementre notícies durant les 24 hores del dia, i que ha resultat un èxit.
En canvi, quan mirem quina és la mostra representativa dels espais de debat espanyols, només em vénen al cap noms com 'El gran debate', 'La Noria', 'Tómbola', 'Moros y cristianos', 'El gato al agua' o 'El cascabel'… i la veritat és que no tinc la sensació de que siguin la millor representació d'uns debats ben representats, amplis i plurals, quasi sempre amb gent histèrica que argumenten entre poc i res, tan allunyats de la calma a l'hora de desenvolupar una idea o un pensament com tenim a Catalunya.
Per tant, no tolero que des d'unes televisions que sempre han donat poc espai al debat, però que no tenen cap mania en posar corrides de toros en horari infantil, em vinguin a dir que a Catalunya ens dediquem a l'adoctrinament. Que, per sort o per desgràcia, les seves cadenes es veuen amb la mateixa facilitat que les nostres, i que és la gent qui decideix lliurement el què vol veure i sentir. Així que potser el problema el tenen ells…
Per cert, us imagineu TVE fent un 'Polònia' en clau espanyola? No? Doncs segur que el Gran Wyoming deu pensar el mateix que vosaltres, ja que el seu programa penja d'un fil per ser massa obert de mires… Però sobretot, ells no adoctrinen. Ells només no deixen emetre els programes amb pensament i opinió crítics. Són així de dialogants!
