Aquesta és la definició de ‘feudalisme‘ que ens dóna la Viquipèdia:
El feudalisme (segles XI-XIII) és el sistema polític, econòmic i social propi de l’Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l’amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l’església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.
Tot i que avui en dia el feudalisme ens sona a una forma d’organització molt antiga, molt primitva i àmpliament ja superada, hi ha moments en que hom no ho acaba de veure del tot clar. Perquè sí que és cert que els temps han canviat i avui hi ha una millor qualitat de vida a anys llum de la que hi havia llavors, però el rerefons manté encara unes similituds que de tan decorades i retocades com estan, no ens podem ni arribar a imginar quants parel·lalismes hi ha.
Quan, ja fa una bona colla d’anys, feia història de l’economia tenia un professor fantàstic (de qui em sap greu no recordar el nom) que ens explicava als alumnes de manera molt escenificada i gràfica com anaven les coses en aquell llavors. El pagès, que en cap cas era propietari de la seva terra, treballava durant mesos de sol a sol per tal de poder fer una bona collita. Després havia de ser el propi pagès qui de tot el blat recollit n’havia de fer, posem per cas, set piles una al costat de l’altra. I aquestes piles les havia de fer amb tan d’encert com n’era capaç ja que el senyor feudal en triaria les tres que millor li semblessin. Evidentment, el pagès no tindria ni veu ni vot per negociar, ni tan sols comentar, si el tracte li semblava més o menys just. I més li valdria no amagar blat en algun racó del mas. Qualsevol acte d’insubordinació seria respòs per la força. A vegades, de manera bastant cruel.
Com deia abans, avui les coses han canviat, és cert. Però encara avui no som del tot propietaris de la nostra terra. Al final hem d’acabar passant comptes amb el senyor feudal, que no necessitarà donar mai cap explicació sobre si ens agafa massa part de la collita o no. Nosaltres, els pagesos, no som ningú per dir al nostre senyor com s’han de fer les coses. Ni tan sols podem negociar a la baixa el nostre espoli. L’estranya naturalesa de les lleis torna a donar el poder de la força al senyor feudal i no al poble. Pensar, parlar o decidir estar prohibit. Només acotar el cap i assumir que la nostra existència és un ball de llàgrimes. Almenys políticament parlant. És ben sabut que des de l’inici dels temps, de vasall se n’és per força i obligació.
Així doncs, vist el panorama i vist que tothom acota el cap, vull recordar que no van ser les negociacions ni els bons tractes diplomàtics els que van acabar amb el feudalisme medieval, sino un brillant invent del francés Joseph-Ignace Guillotin que va fer perdre el cap a més d’un i a més de dos. Pensem-hi!
