Davant del resultats dels presents comicis municipals, una cosa ens hauria de quedar clara: la immigració acaba d’entrar de ple a l’agenda de tots els partits polítics. Fins al present hi ha hagut una total manca de voluntat per tal d’afrontar el problema de cara, segurament per temor a crítiques fàcils per part d’altres formacions, que titllarien a qualsevol partit que parlés de la matèria, de racista. És fàcil i es demagògic, però això no evita que la immigració és una realitat, que pot ser dura per la societat que la rep, però sobretot per a aquelles persones que es veuen forçades a abandonar la seva feina, la seva gent i el seu país, per anar cap a un altre lloc, amb el somni de millorar.
D’aquesta manera, mentres la majoria de polítics són còmplices del silenci, alguns barris es van omplint d’immigrants de manera totalment desordenada i descoordinada. I mentres no es genera el debat polític sobre l’assumpte, alguns partits com Plataforma per Catalunya (PxC) ho aprofiten per fer un discurs, que tot i no és precisament el més sa, esdevé l’únic del panorama municipal. I essent l’únic, no li costa pas massa recollir un bon grapat de vots en algunes poblacions saturades d’immigrants, de gent que senzillament necessita que es generi aquest debat.
La immigració és el fruit d’una equació extremadament simple. Tan simple, que a vegades em causa perplexitat que la gent no n’arribi a entendre les conseqüències. De la mateixa manera que ja passava a la Bíblia, si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya haurà d’anar a Mahoma. És a dir, si els diners no arriben a la gent dels països pobres, aquesta gent anirà on hi ha els diners. La resta són turistes, erasmus i exploradors. No costa tant d’entendre…
Si la societat occidental no està fent la feina que li toca, allà on fa falta, puc assegurar que el moviment migratori que estem visquent és només l’inici d’allò que encara ha d’arribar. I mentres això és així i no d’una altra manera, més valdrà que agafem el toro per les banyes abans que aquest ens embasteixi. S’haurà de fer un esforç per tal de coordinar el fenomen de manera que no es creiïn ghettos (cosa que els catalans no hem sabut fer mai) i caldrà fer un esforç per integrar a tota aquesta diversa societat que cada volta és ja més nostra.
La immigració acaba d’aterrar a la política catalana. Ara caldrà que els polítics en prenguin partit!
