Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Sobre audiències digitals (IV)

|

- Publicitat -
Us imagineu que un diari només parlés del Barça quan aquest hagués guanyat el partit del dia anterior, però que en cas de que l'hagués perdut, ni tan sols es fes ressò de que hi ha hagut cap partit? Res de res. Ni una simple menció. Això ens donaria una freqüència informativa estranya, i una visió molt obtusa i peculiar dels fets, doncs només tindríem una part molt interessada de la informació, generant una foto que, sovint, no s'ajustaria de manera massa exacta a la realitat. Diria que tot això que he dit fins ara és prou evident, no?
 
Doncs aquesta premissa tan bàsica del bon periodisme no acaba de funcionar quan es tracta de parlar de les audiències dels mitjans. Se que passa, en major o menor grau, en les diferents categories de mitjans (TV, ràdio, paper…), però avui em volia centrar en l'àmbit dels mitjans digitals, que és el que conec una mica.
 
Com ja he explicat en articles anteriors, costa molt disposar de les dades d'audiència mensuals. Vull dir que les dades són públiques des del propi web d'OJD Interactiva (l'estandard del sector), però que quan la persona corrent, no avesada al propi sector dels mèdia mira d'informar-se a través dels diferents mitjans digitals, es troba que n'hi ha que només en fan notícia quan les dades els són favorables (amb titulars -sovint- sensacionalistes i cridaners), mentre que d'altres mitjans només en parlen en primera persona, sense donar cap altra dada que permeti un mínim exercici de comparació (un nova patada al bon periodisme).
 
Faig una menció especial a Comunicació 21 que cada més (tot i que a vegades amb una mica de retard) es pren la molèstia de fer un repàs amb les dades dels principals mitjans, i indicant pujades i baixades. És l'únic digital que cada més dóna la informació, i ho fa de manera general, afegint a tots els mitjans. Però més enllà d'això no hi ha cap anàlisi de fons o de valoració del perquè de les pujades o baixades, com sí que passa quan s'analitza que TV3 ha perdut audiència perquè no hi ha hagut lliga, o que Tele5 ha pujat perquè ha començat una nova temporada de Gran Hermano. Ningú explica res, ni Comunicació 21 (a qui -insisteixo- agraeixo la tasca que fan), ni ningú. Les audiències pugen i baixen perquè sí, encara que hi hagi moviments sobtats, curiosos, fins i tot sorprenents. El dia 10 de cada mes es publiquen unes dades al web d'OJD i avall, que números és tot el què tindrem.
 
I davant d'aquesta omissió d'auditors, els digitals -no tots ni en el mateix grau, siguem justos- han anat aprenent a 'hackejar' el sistema, aplicant diferents pràctiques per tal d'augmentar xifres d'audiència. La més habitual (n'hi ha diverses, clar) consisteix en l'agregació de mitjans externs al mitjà que s'audita, sumant les respectives audiències en favor del mitjà principal, encara que aquests mitjans agregats no tinguin cap vinculació, ni editorial, ni empresarial, ni comercial, ni de cap tipus. Vull dir que a vegades sí que hi ha relació, però que si no n'hi ha, no passa res. Senzillament s'engreixa la xifra i prou, ja que el públic només s'acabarà fixant que tal mitjà té tal audiència, i tal altre mitjà en té tal altra. Tot reduït a una sola xifra exempta d'examens i judicis públics. I tal és l'obsessió per l'audiència, que les redaccions d'alguns dels principals digitals del país tenen una gran pantalla de plasma amb les dades d'audiència a temps real. Almenys a mi em va impressionar bastant!
 
Clar que aquestes pràctiques amaguen cops amagats. L'agregació de mitjans aliens és tal, que si un digital assolís un acord per sumar-se les audiències d'alguns mitjans que en aquell moment estiguessin cedint la seva audiència a algú altre, veuríem com de manera automàtica, el mitjà A perdia X punts d'audiència, que automàticament se sumaria el mitjà B. Pim-pam, com per art de màgia. Sense cap més esforç. I sense cap anàlisi en profunditat per part de ningú explicant què ha passat i perquè. Poca broma.
 

Però com que ningú es fixa massa en aquestes coses, ni ningú fa balanç del perquè un mitjà pot multiplicar la seva audiència per quatre en pocs mesos, és fàcil que continuem veient moviments d'aquest tipus. I, això sí, continuar veient com diaris que es venen com a prestigiosos, continuen publicant vídeos d'esfereidors atacs de taurons, fabuloses il·lusions òptiques, o de nens fotent-se una nata… que això també dóna moltes visites que s'acumulen al global de l'audiència del diari. Amb el màxim rigor, és clar.

Sobre audiències digitals (I)
Sobre audiències digitals (II)
Sobre audiències digitals (III)

Publicitat

Opinió

Minut a Minut