Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El cercle viciós d’ETA

|

- Publicitat -

El trencament de la treva d’ETA no és pas res més que la crònica d’una mort anunciada. Per una banda tenim al govern espanyol que actua a partir d’un codi legal, i de l’altra hi tenim a ETA que precisament qüestiona la legalitat d’aquest mateix codi. I bé, la negociació sempre s’orienta cap al mateix camí: el govern exigeix la fi de la violència, i ETA demana canviar aquests codis legals. El govern promet negociar, sempre després de la fi de la lluita armada, però sempre dins d’aquests codis legals. I vés per on, entrem en un cercle viciós que no s’acaba mai.

Però els bascos no són tontos, i es miren de reüll a Catalunya, un territori unit a Euskadi per la mateixa causa. I miren (ens miren, vaja) i veuen que la diferència del poble català no inclou la violència de cap de les maneres. Però que tot i així, no sembla suficient com perquè es pugui negociar un canvi del codi legal. Ens miren i observen perplexos com un Estatut aprovat pel 90% del govern català és retallat i reduit a no-res quan arriba a Madrid, malgrat no haver-hi cap acte de xantatge ni d’agressivitat. Tot sempre dins del marc legal, amb negociació i bones maneres. Ens miren i només veuen com la via pacífica no porta absolutament a res.

Publicitat

ETA potser no sap què acabarà aconseguint amb la violència, però assumeix que la no-violència tampoc els portarà mai enlloc. L’exemple català n’és la prova més palpable. I amb l’acció armada tampoc saben si ho aconseguiran, però són totalment conscients que almenys els permet de ser a la primera línia mediàtica. I jo penso que aquest no és el camí, però tinc la sensació de que el poble basc ja no sap per quina via tirar. Ara mateix, sembla un animal acorralat, que davant del total impossibilisme legal opta pel mètode no-legal.

Però Espanya no es qüestiona absolutament res. Ningú es fa preguntes, per por d’arribar-hi a trobar alguna resposta. La Constitució, la gran llei de lleis, és com un llibre sagrat. Tan se val valorar-ne els seus origens i, sobretot, el seu context històric. Hi ha llei? Doncs ja no cal donar-hi més voltes. Sobretot si serveix per privar de la llibertat d’alguns pobles que volen ser lliures. Ja els hi va bé…

Així, les grans personalitats polítiques espanyoles tiren pel dret, s’aprofiten de les lleis existents, i sinó se les inventen… i si no, les incompleixen. Prohibeixen, il·legalitzen, torturen i fan terrorisme d’estat si s’escau. Sembla que tot s’hi val.

Algún dia però, algú haurà de qüestionar-se perquè encara que els 7 milions de catalanes i catalans vulguessin ser un poble lliure, no n’hi hauria prou segons el codi legal actual. Evidentment, el dia que això passés, no ens caldria pas demanar-ho. Inclús amb molta menys gent a favor. Però si vulguessim seguir la llei espanyola al peu de la lletra, no n’hi hauria prou amb el 100% dels vots de tot el poble català.

Mentres la independència sigui il·legal en aquest país, no ha de sorprendre que alguns també actuïn de manera il·legal. Perquè o som democràtics o no ho som!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut