Joan Camp


Dijous, 7.6.2007. 00:43 h

El cercle viciós d'ETA

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






El trencament de la treva d'ETA no és pas res més que la crònica d'una mort anunciada. Per una banda tenim al govern espanyol que actua a partir d'un codi legal, i de l'altra hi tenim a ETA que precisament qüestiona la legalitat d'aquest mateix codi. I bé, la negociació sempre s'orienta cap al mateix camí: el govern exigeix la fi de la violència, i ETA demana canviar aquests codis legals. El govern promet negociar, sempre després de la fi de la lluita armada, però sempre dins d'aquests codis legals. I vés per on, entrem en un cercle viciós que no s'acaba mai.

Però els bascos no són tontos, i es miren de reüll a Catalunya, un territori unit a Euskadi per la mateixa causa. I miren (ens miren, vaja) i veuen que la diferència del poble català no inclou la violència de cap de les maneres. Però que tot i així, no sembla suficient com perquè es pugui negociar un canvi del codi legal. Ens miren i observen perplexos com un Estatut aprovat pel 90% del govern català és retallat i reduit a no-res quan arriba a Madrid, malgrat no haver-hi cap acte de xantatge ni d'agressivitat. Tot sempre dins del marc legal, amb negociació i bones maneres. Ens miren i només veuen com la via pacífica no porta absolutament a res.

ETA potser no sap què acabarà aconseguint amb la violència, però assumeix que la no-violència tampoc els portarà mai enlloc. L'exemple català n'és la prova més palpable. I amb l'acció armada tampoc saben si ho aconseguiran, però són totalment conscients que almenys els permet de ser a la primera línia mediàtica. I jo penso que aquest no és el camí, però tinc la sensació de que el poble basc ja no sap per quina via tirar. Ara mateix, sembla un animal acorralat, que davant del total impossibilisme legal opta pel mètode no-legal.

Però Espanya no es qüestiona absolutament res. Ningú es fa preguntes, per por d'arribar-hi a trobar alguna resposta. La Constitució, la gran llei de lleis, és com un llibre sagrat. Tan se val valorar-ne els seus origens i, sobretot, el seu context històric. Hi ha llei? Doncs ja no cal donar-hi més voltes. Sobretot si serveix per privar de la llibertat d'alguns pobles que volen ser lliures. Ja els hi va bé...

Així, les grans personalitats polítiques espanyoles tiren pel dret, s'aprofiten de les lleis existents, i sinó se les inventen... i si no, les incompleixen. Prohibeixen, il·legalitzen, torturen i fan terrorisme d'estat si s'escau. Sembla que tot s'hi val.

Algún dia però, algú haurà de qüestionar-se perquè encara que els 7 milions de catalanes i catalans vulguessin ser un poble lliure, no n'hi hauria prou segons el codi legal actual. Evidentment, el dia que això passés, no ens caldria pas demanar-ho. Inclús amb molta menys gent a favor. Però si vulguessim seguir la llei espanyola al peu de la lletra, no n'hi hauria prou amb el 100% dels vots de tot el poble català.

Mentres la independència sigui il·legal en aquest país, no ha de sorprendre que alguns també actuïn de manera il·legal. Perquè o som democràtics o no ho som!

lectures 2574 lectures comentaris 4 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#4
8 de juny de 2007, 19.21 h

Dins de la mundialització, l'esquerra europea ha perdut moltes batalles, justament per manca de solidaritat amb els oprimits, per fer el joc als constructors d'oasis de llibertats i benestar resultat d'un drenatge colonial dels recursos. La darrera derrota a França on la dreta s'ha apoderat de l'ala menys crítica de l'esquerra del segle XX, i la propera a Espanya on l'esquerra per sobreviure preten apoderar-se de l'ala meenys violenta de la dreta i no aconsegueix altra cosa que la desmotivaci... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
8 de juny de 2007, 14.17 h

En tot cas serà la crònica d'una mort anunciada i no la mort d'una crònica anunciada, no creus?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#2
8 de juny de 2007, 00.17 h

ETA sempre demana el dret a l'autodeterminació i l'anexió de Navarra a Euskal Herria i Espanya sempre diu que no a tot.
Cap de les dues parts cedeix en res i el conflicte torna a començar.
Els ideólegs d'ETA saben que tan el Valencià-Cubà d'en José Martí com en Mosé Dayan Israelià , abans de ser herois nacionals als seus paíssos , havien estat terroristes perseguits pels Espanyols al cas d'en Martí i pels Anglesos al cas d'en Dayan.
Fins hi tot a Madrid , no fa gaire van inaugurar un... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
7 de juny de 2007, 16.41 h

ja se que es molt delicat, pero crec que cal parlar, no tinc ni idea com resoldre un problema si no es parla obertament. Segons que i com pot semblar una tremenda bestiessa. Al cap, nomes en be una cosa. De fet i clar, que ha fet de positiu el Zapatero en aquesta questio. Algu ha sentit en cap moment alguna proposta del Zapatero? algu ha sentit alguna alternativa del govern? Algu ha tingut coneixement de les converses que han rodejat tot aquet proces? Jo mai he sentit ni una sola paraula.
D... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Joan Camp logo rss

Petit emprenedor

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.