L’altre dia llegia que una important àrea de l’Ajuntament de Barcelona estrenava web propi. El web en qüestió era un .COM, i malgrat que ho vaig provar, el .CAT no havia estat tingut en compte per allotjar tal web. No vull entrar sobre què es tractava. Tant és, ja que aquest és una dada del dia a dia. Sovint em costa d’entendre com és que encara hi ha institucions, ajuntaments, delegacions culturals i un llarg etcétera que no usen el domini .CAT. Sobretot quan en la majoria de casos, el domini .CAT resta lliure, o fins i tot millora el joc de paraules que al seu dia es va haver de fer servir per tal de poder agafar un .COM.
Suposo que com a bon intent de voler ser un país normal, la gent és ben lliure d’escollir entre agafar un .COM o un .CAT… o un .INFO o un .ORG, evidentment. Del que no n’estic tan segur és de si la gent és conscient de quan ha costat arribar al moment, aquest moment, en que podem escollir si volem un domini ‘de casa’ o un ‘de fora’. Aquesta és una batalla que es va començar a escriure cap allà l’any 96 o 97 quan els primers internautes catalans van iniciar una reivindicació que va culminar ara fa quasi un parell d’anys amb l’oficialització del domini .CAT. No era el .CT que hagués estat sinònim d’una normalitat total, però vista la complicació de l’assumpte, és sens dubte un èxit sense massa precedents, que ens permet dir que els catalans som totalment independents, encara que només sigui a la xarxa.
Totes aquestes històries les agrupa un dels meus companys de viatge preferits. Parlo d’en Saül Gordillo, que ha escrit el llibre ‘Nació.Cat’ (nom d’un domini inoperatiu propietat de la Generalitat de Catalunya) on s’expliquen molts dels detalls d’aquesta batalla que van quedar ocults i/o oblidats pel camí. En Saül, que fins fa poc era el redactor en cap d’El Punt a Barcelona, fa poc que ha iniciat una nova aventura com a director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que compagina amb el portal Poliblocs, on cada dia recull l’actualitat política catalana en clau bloc. I de moment, sembla que se’n surt força bé.
I tornant al principi, vull posar l’ACN com a símbol de normalitat. Aquesta agència va néixer de la mà d’uns catalans amb ànima de pioners i visionaris. D’entre ells en destaco en Carles Puigdemont (amb qui tinc una sana relació), que en va ser el seu primer director. Van ser gent com en Carles o com en Saül, que van creure en projectes amb un alt component d’utopia, però que avui formen part d’una normalitat total i absoluta. Avui, molts ja no es qüestionen que hi hagi un domini .CAT, com tampoc es qüestionen el fet que hi hagi una agència de notícies en clau catalana.
Nosaltres, des de directe!cat hem decidit recolzar aquesta proposta comunicativa i hem creat el canal ACN després d’un acord amb l’agència, que ens permetrà de poder complementar tota la notra informació amb tota l’actualitat catalana minut a minut. Avui inagurem… Espero que d’aquí ben poc, ja sigui un fet totalment normal el de poder seguir l’actualitat des d’una agència de casa nostra. I a la vegada, espero que molts altres mitjans… digitals, comarcals, gratuïts o televisions locals puguin entrar a formar part d’aquesta normalitat, de la mateixa manera que molts d’ells ja disposen d’un domini .CAT. Només entre tots aconseguirem fer d’una novetat, un acte de normalitat nacional!
