Carrers desèrtics i generadors elèctrics de la mida d’un contenedor de camió amb un manyoc de cables que arriben a cada edifici. Alguns d’aquests generadors són de color verd fosc i estan custodiats per militars vestits com si haguessin d’entrar en batalla en qualsevol moment. És la imatge de Barcelona aquests dies, en un panorama que recorda més la d’una ciutat que acaba de patir una greu crisis com una guerra o una epidèmia mortal, que no pas la d’una de les principals capitals del turisme europeu. De fet, fins a cert punt em recorda bastant a Jericho.
Com que estem en ple estiu, en aquesta bonica estampa també hi podem afegir uns quants ramats de turistes de color gamba, que s’entrebanquen amb els potents generadors un cop surten de la Sagrada Família i busquen algun lloc per menjar uns quants carrers més amunt. És una imatge que em genera vergonya aliena, vaja. Una ciutat com Barcelona, que presumeix de ser la capital del disseny i de la moda es troba enmig d’un caos que ni els més pessimistes s’haguessin imaginat.
Els polítics però, un cop han trobat una solució temporal per aquesta situació, discuteixen fins a la fi, però sense arribar enlloc concret. Mentres Joan Clos del PSC nega que s’hagi invertit poc en la xarxa elèctrica de Catalunya, Toni Castells, també del PSC, assegura que la xarxa elèctrica és inadequada. Tant hi fa que siguin del mateix partit i es contradiguin. Tant hi fa que el recent ex-alcalde de la ciutat que ha patit aquesta penúria es posicioni a favor del bàndol espanyol. Que poc s’estima aquest home la ciutat que un dia va governar. Que ràpid que es consumeixen les traicions. Però estem a ple estiu i tot passa una mica més desapercebut. Bé, tot o quasi tot… perquè malgrat la meva sordera evident i el fet de viure en un quart pis, no evita de cap de les maneres que a la nit haig de tancar per força la finestra si no vull escoltar aquest potent soroll que fan els generadors de manera permanent.
Sembla que pel simple fet que tinguem llum, ja està tot arreglat. Però això no serà així, ni ara ni quan retirin els generadors (que per cert, ningú ha dit exactament quan serà). El problema va més enllà, i potser els socialistes catalans hauran de començar a marcar pit, o es trobaran amb una Espanya satisfeta, però amb una Catalunya on cada vegada es fa més evident la manca d’inversions. Un fet que primer amb la Renfe i ara amb l’electricitat està escalfant més els ànims dels catalans. Dels que se’n senten i dels que no… però al capdavall, gent que viu i treballa a Catalunya. Gent que vol viure amb dignitat, i una mica de silenci!
