És curiòs. Ahir se’m va passar pel cap fer un article comparant a Zapatero amb la pel·lícula ‘Bienvenido Mr. Marshall’ (no se si existeix una versió del títol en català). Vaig pensar que era una metàfora exquisida. Ací, els catalans del Principat passant per un calvari provocat en bona part per gent llunyana a la nostra realitat, però que a la vegada s’atreveixen a venir a casa nostra a posar pau. Els grans salvadors. Zapatero el gran estadista i líder de les masses ens ve a acaronar i dir-nos que tranquils, que tot anirà bé. Com si fossim un petit vailet amb febre. Zapatero ens ve a guarir de tots els mals. No ens explica pas com. Només ens demana confiança. Una vegada més ens torna a dir que tot anirà bé…
Però no he pogut titular l’article amb ‘Arriba Mr Marshall’ tal i com jo volia. Era tan bona la metàfora, que la majoria de mitjans digitals que he mirat feien referència a aquesta expressió. Mr Marshall. És com si m’haguessin llegit la ment. O bé, que l’escena, per repetició, s’acaba tornant familiar. Ja tothom ho veu, i ho veu de la mateixa manera. Zapatero és un gran mentider, i igual que amb el conte ‘Pere i el llop‘, al final la veritat floreix, encara que acabi resultant brutalment evident. I ja ningú se n’amaga i diu el què pensa. Zapatero torna al Principat a buscar el perdò del poble català, però no s’adona que la gent que viu ací ja li té la mida presa. Com deia abans d’ahir, els que se senten catalans i els que no. Perquè tant hi fa. A ulls de Madrid, tots som el mateix… indistintament de quin partit votem, de si volem la independència o de si ens sentim ciutadans del món. Tant hi fa, els catalans sempre tenen les de perdre pel simple fet de viure i treballar a Catalunya.
Avui n’estem farts Sr Zapatero. El que està passant no és un incident com el que ha passat amb aquell pont del Mississipi que ha caigut. Allò ha estat un accident, perquè normalment els ponts no van caient així de cop i volta en aquell país. En canvi, ací, aquesta situació no és nova. Les carreteres, amb peatge o sense, es troben col·lapsades sistemàticament perquè fa una pila d’anys que no se’n fa cap de nova. Els programes del trànsit ja parlen dels punts conflictius com a un fet habitual. Doncs coi, si és un fet habitual que hi hagi col·lapse en algun lloc, el primer que s’hauria de fer és mirar d’arreglar-ho, no? O perquè es pensa que els volem els polítics? Per fer bonic ja tinc una estranya làmpara d’IKEA. No pot ser que les desgràcies en les infrastructures se’ns vulguin vendre com si es tractés d’un accident. Els trens de la RENFE no van a l’hora perquè les vies i les estacions fan llàstima. He vist millors vagons a Polònia, i he vist més puntualitat a Eslovàquia. I posats a viatjar, mai he vist, en cap lloc del món on he estat, tants generadors elèctrics escampats pel carrers i encara menys durant tants dies seguits. Sembla que Catalunya sigui l’únic país del món que està visquent els efectes d’una tercera guerra mundial. És completament surrealista. I a més, a nosaltres, el pont ja ens va caure fa uns quants anys. Va ser a culpa d’un aiguat a Martorell. Se’n recorden? Doncs allò era una carretera ‘nacional’. De les bones, vaja!
A què coi estem jugant? No se n’adona que el doble joc de voler caure bé a catalans i a espanyols a la vegada és impossible? Perquè ZP més que ningú és conscient de que se’ns ha de tractar de manera diferent, ja que realment som dues coses diferents, els catalans i els espanyols. Un dia o altre s’haurà de decantar. Els fets l’estan començant a posar en una situació difícil. I per acabar d’arrodonir-ho, s’acosten les generals. Com s’ho pensa fer per treure vots d’ambdós llocs? Prometrà inversions extres a Catalunya en detreniment del seu país, o bé optarà per sacrificar uns quants vots (cada vegada més) i apostar per Espanya?
Zapatero, n’estem farts. No el volem tornar a veure més per ací. Ens ha mentit sistemàticament. Des de la barroeria aquella de l’Estatut fins a les balances fiscals, vostè no ha estat res més que un gran mentider. I ha de saber, que per aquestes terres, cada vegada n’estem més farts.
Desitgem que disfruti dels vots del seu país. Amb nosaltres no hi compti per res. Mentider!
