Primer. L’actual alcalde de Madrid (Espanya), Alberto Ruiz-Gallardón (PP), ha afirmat en una entrevista de l’agència de notícies Europa Press que els catalans "estan pagant" les conseqüències de dedicar recursos econòmics "al debat de l’Estatut" i "amb finalitat identitària" enlloc d’haver-los destinat a les infraestructures. Gallardón creu que les administracions "autonòmiques" es van crear per resultar properes als ciutadans, i no pas per ser emprades "exclusivament amb finalitats identitàries", un fet que al seu parer malgasta esforços i recursos.
Segon. La Miniestra espanyola de Foment, Magdalena Álvarez, afirma que l’aeroport de Barcelona és un dels millors del món, malgrat que deu ser l’únic d’aquests al qui no se li permeten els vols transoceànics, i mentres ens demana paciència amb el lamentable servei que ofereix Renfe, l’empresa ferroviària acusa els seus problemes a sabotatges. Encara no se sap si el caos del Prat, l’incendi del generador que ha deixat Barcelona a les fosques… o les cues de 75 kms. d’aquest cap de setmana, són també sabotatges. Evidentment ho explicarien tot, si no tinguessim una resposta més senzilla.
Tercer. Una resposta senzilla podria ser que la inversió que ha rebut el Principat per part de l’estat espanyol ha passat del 15’8% (2001) fins al 14% (2007) tal i com ha denunciat Felip Puig (CiU) a través de dades del propi Ministeri espanyol d’economia. Les dades, de pas, demostren que tant hi fa que mani el PSOE o el PP a Madrid, perquè Catalunya sempre hi té les de perdre.
Quart. I ja per acabar, la Taula del Turisme, que agrupa les trenta empreses estatals més importants del sector, considera que la legislació autonòmica relacionada amb el turisme és dispersa. Aquesta entitat reclama que les comunitats autònomes amb llengua pròpia utilitzin també el castellà en la senyalització. Consideren que molts turistes no entenen els rètols i que això dificulta que es moguin en determinades zones. Entre els socis de l’entitat hi destaquen Iberia, Renfe, i les cadenes hoteleres Hotusa, presidida per Joan Gaspart, i Fiesta Hoteles, del genocida terriorial eivissenc Abel Matutes.
Conclusió. Tots els nostres mals són fortuïts. El problema no és degut a la manca d’inversions en infrastructures, sinó que el problema és sempre el ‘nacionalismo enfermizo’. Tots els mals vénen d’ací i d’enlloc més. Es veu que hi perdem massa temps, i que no n’hi hauríem de perdre tant. Però llavors resulta que els espanyols sí que es poden prendre el caprici de dir què hauria de ser en una llengua o en una altra. Això seu, com sempre, no és nacionalisme… és ser seriosos, diuen!
I a casa nostra, si no fos per les guerres fredes que s’estan visquent aquestes setmanes a can ERC i a can CiU, qualsevol que hagués estirat del carro s’hagués trobat amb una muntanya de catalans que haguessin seguit al primer que els hagués promès que els curaria de tots els seus mals. Però sembla que a hores d’ara, i a més en ple estiu, encara no tenim aquest líder. Encara no hi ha ningú que es posi davant d’aquest ramat de catalans que l’únic que vol és viure amb tranquilitat i, tal i com ens aconsella Gallardon, no haver de perdre el temps actuant les 24 hores del dia com a nacionalista. Sembla que a ells no els va pas malament!
