Dels molts edificis interessants de Granollers, sempre m’ha cridat l’atenció l’edifici del propi Ajuntament de la ciutat, ubicat a la Plaça de la Porxada. Mirant de trobar una mica més d’informació sobre aquest edifici vaig descobrir que l’obra va ser construïda entre el 1902 i el 1904. L’arquitecte responsable del projecte va ser l’olotí Simó Cordomí. De la resta de la seva obra, més enllà de l’Ajuntament de Granollers, se’n coneixen poques coses. Només cal fer una mica de cerca per Internet per adonar-se’n. És per això que avui he mirat de fer un esforç i parlar de la persona que va projectar un dels edificis més bonics de la meva ciutat.
Simó Cordomí i Carrera va néixer a Olot a la segona meitat del s.XIX. Sabem que va obtenir el títol d’arquitecte el 1895 i que va començar a exercir al seu propi poble, amb la reforma de la seu de L’Art Cristià (1899), el Museu dels Sants (1899), la reforma del Teatre Municipal (1902), i algunes torres del conjunt modernista del Passeig de Barcelona.
Edifici de L’Art Cristià (Olot)
Cordomí va començar a mostrar el seu talent amb la construcció de Can Roig al carrer Freixenet de Camprodon (1900-1901) d’estètica modernista, i que avui es troba en un estat d’abandó absolutament lamentable. La finca, malgrat el seu mal estat, és qualificada com a xalet i declarada bé d’interès cultural local. Les seves impressionants dimensions i característiques permeten tractar la finca de palau. Cordomí va dissenyar un edifici d’aspecte grandiós on va combinar el Modernisme en la seva variant neogòtica com a estil bàsic, amb una torre quadrada principal que ens recorda a algunes construccions de la primera època de Puig i Cadafalch. La porta principal de l’edifici (avui desapareguda) d’un gòtic molt ornamental, estava coberta per una mena de lògia d’arcades romàniques coronades per merlets. Encara avui es pot contemplar algun element de la riquíssima decoració exterior, amb peces escultòriques en pedra, que ens permeten imagina la magnificicència del conjunt. L’interior de la finca és totalment ruïnós, ja que la majoria dels sostres s’han enfonsat a causa del deteriorament.
Can Roig (Camprodon)
L’any 1902 va arribar el disseny de la Casa de la Ciutat o Ajuntament de Granollers, que es culminaria dos anys més tard, el 1904. L’obra, situada davant de la Porxada, es va realitzar a partir d’una estructura preexistent on s’hi va realitzar una profunda reforma de caràcter neogòtic florejat, amb una torre amb rellotge i un solemne i ampli balcó. Els elements formals i de decoració, amb escultures de Josep M. Barnadas, donen al conjunt de l’edifici un caràcter neogòtic. L’arquitectura de Cordomí i l’escultura de Barnadas esdevenen, associades, paradigmes de dos dels anhels del modernisme arquitectònic: la rehabilitació de preceptes arquitectònics i estètics medievals (especialment pel que fa a la reforma de la façana de l’Ajuntament), i la integració, gairebé de rigor, d’un tipus d’escultura que desborda el marc arquitectònic, dinàmica i decorativa, però no deslligada de significació respecte a la funcionalitat dels edificis.
Ajuntament de Granollers
A partir d’aquestes dues grans obres, a Simó Cordomí només se li coneixen alguns panteons modernistes a Barcelona, com el del Dr. Robert (1904) aixecat al cementiri de Montjuïc, o d’altres del cementiri de Sant Andreu. Cordomí també va treballar per la Casa Constructora Ribas i Pradell, on va dissenyar una sèrie de cases i xalets desmuntables fetes amb fusta, majoritàriament, i ferro, que anaven destinades a la colònia espanyola de Fernando Póo, actual Guinea Equatorial, i a zones d’aiguamolls com ara l’Empordà.
Xalet construït a El Far d’Empordà, llavors coneguda amb el nom d’Alfar
Espero que amb aquest breu recorregut la gent es pugui fer una idea aproximada de qui era Simó Cordomí, però potser una bona manera de retre homenatge a aquest arquitecte que ens ha permès als granollerins de tenir un dels ajuntaments més característics de Catalunya podria ser que el propi Ajuntament de Granollers li acabi dedicant un carrer de la nostra ciutat.
