Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Europa perd el tren tecnològic (I)

|

- Publicitat -

L’abril de 2005, un engrescat Jacques Chirac anunciava en companyia de l’ex Canciller alemany Gerhard Schröder un nou projecte d’origen franco-alemany per tal de crear un potent cercador d’Internet, que comptaria amb el suport d’empreses tan potents com Thomson, France Télécom, Deutsche Telekom. L’objectiu consistia en crear una versió europea de Google, com la Xina ja havia aconseguit de recrear amb el seu cercador Baidu. Amb molt d’èxit per cert.

No podia ser que Europa perdés el tren d’Internet, i per tant, si es volia jugar a primera divisió calia disposar dels recursos propis. Però com passa a vegades, van vendre el bacallà abans d’haver-lo pescat. De seguida es va anunciar el nom: Quaero (‘cerco’ en llatí), la data de sortida; al gener de 2006, i ja d’entrada es prometia una indexació de més de 4.000 milions de pàgines web el primer any, i al voltant de 8.000 milions al cap de només un any. Una xifra per competir entre els grans del sector, però tot plegat una mica presumptuós, tenint en compte que a Europa no hi havia gran tradició en l’el·laboració d’aquesta mena de projectes (excepte el pelotazo catalano-espanyol d’Olé, clar).

Publicitat

Els Estats Units poden ser criticables per mil motius o més, però també hem d’admetre que en algunes coses són amos i senyors. Una d’aquestes coses és la capacitat de crear. De fracassar. I de tornar a crear corregint els errors. Google no es va fer en un dia. Abans vam veure i provar un munt de projectes diferents: Yahoo!, Altavista, DMOZ o Ask Jeeves entre d’altres, van presentar-nos les seves propostes abans que Google. Alguns van anar millor, i d’altres pitjor. Google va fer moltes coses bones i meritòries, però sobretot es va dedicar a no repetir els errors que havien comés els demés projectes que perseguien, com ells, el propòsit d’indexar les pàgines web de la xarxa. I Google, com tots sabem, va triumfar i continua triomfant, posant en evidència que el prestigi no es compra. El prestigi es genera.

Quaero va ser un bluf. Al gener de 2006 no hi va haver posada en marxa d’aquest cercador, i a dia d’avui ningú té massa clar què va passar amb tot plegat, amb el suport institucional, empresarial i econòmic que hi havia al darrere d’aquest ambiciós projecte. Avui, dos anys després de la suposada posada en marxa de Quaero, no hi ha cap domini operatiu oferint cap mena de servei i fins i tot costa trobar el logotip que es va presentar pel projecte (que acompanya aquest escrit). Europa s’havia de menjar Google, i al final, res de res, o molt de fum, que pel cas és el mateix. Quaero y no puedo… que dirien els espanyols!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut