Potser molts dels lectors ja deuen saber que sóc fill de Granollers, capital del Vallès Oriental. Allí vaig néixer, i allí vaig estudiar fins que vaig anar a la Universitat. En la meu pas per la secundària, vaig compartir curs amb un nombrós grup de nadadors de la meva edat. El motiu que anessin tots junts, malgrat ser de diferents llocs de la comarca, era pel simple fet que les piscines del CN Granollers eren literalment al costat de l’Institut. D’aquesta manera, a més de tenir-ho a prop per combinar estudis i entrenament, estudiant tots junts, podien recuperar les classes perdudes en època de competicions, assistint tots junts a classes de recuperació.
D’aquella fornada en van sortir bons campions. De fet, un dels d’aquesta fornada ja ha assistit a un parell de Jocs Olímpics, que no és cap broma. Però va ser un altre dels nedadors d’aquest grup qui ha aconseguit la major quota mediàtica dels darrers anys. Es tracta de l’Albert Rivera, actual president de Ciutadans. La diferència entre ell i la resta del grup era que ell no anava a l’institut públic on estudiaven tots els seus companys de natació amb mi, sinó que Rivera estudiava uns quants carrers més enllà en un institut privat, el Cervetó.
Recordo el ‘Tito’ (que és com li deien els seus amics) quan anava amb tota la colla de nadadors pels voltants de l’institut. Ell sempre solia quedar-se en un segon pla i no intervenir massa. Era en ‘Tito’ el desapercebut. Devia ser que veure tots els seus amics sempre envoltats de senyeres i estelades cada vegada que anaven de competició el feien sentir un xic incòmode. Es devia pensar que tot el món era així, com els seus amics, mostrant la seva catalanitat en tot moment. Però en ‘Tito’ no sabia que en aquell institut on estudiàvem tots, l’IES Carles Vallbona, nosaltres érem els únics que parlàvem en català. Un simple oasis, totalment contrari al que succeïa al seu institut, on la llengua dominant era la llengua catalana que ara tant odia.
Albert, no se ni si llegiràs això ni m’importa. El teu ressentiment és injust i innecessari. A Granollers, al club de natació, hi vas fer uns amics que no et mereixes. Alguns no se senten massa orgullosos de tu. D’altres potser sí (tampoc els conec a tots). Però tots ells et tenen encara com un bon company, perquè són bona gent. Jo, insisteixo, crec no has sabut valorar i comprendre el teu entorn, per això ets un ressentit i un injust!
