- Publicitat -
Quan era petit em van explicar que la democràcia era un sistema polític pel qual es repartia la justícia per igual entre els seus ciutadans. Que potser no era el millor sistema polític, però que de ben segur era el millor que hi havia hagut en tota la història.
Llavors et fas gran amb aquesta idea al caparró i un dia arriba una forta crisi que deixa en evidència els draps bruts de molts lladres de guan blanc, que en molts casos eren vox populi. I es fan judicis a fins llavors personalitats de la talla de Fèlix Millet, Francisco Camps, Iñaki Undargarin, Jaume Matas, José Antonio Griñan, Tedy Bautista… i molts més. Però van passant les setmanes i els mesos, i no passa res.
La mateixa crisi implica el rescat del govern espanyol de diferents bancs i caixes. Els errors dels seus administradors, que alguna cosa deurien fer malament per haver arribat a aquesta situació de col·lapse, és castigat amb el manteniment del lloc de treball i del seu bon sou. Dietes a banda. Un resultat molt diferent del que pateixen aquells qui es queden sense poder pagar una hipoteca o mantenir en funcionament una petita empresa. El càstig per aquests és ràpid i directe. Sense pal·liatius.
Una celebritat espanyola com el torero José Ortega Cano condueix begut i té un accident que provoca la mort de l’home de l’altre vehicle, però quan el torero surt de l’hospital recuperat de les ferides es troba amb una multitud que l’aplaudeix efusivament. Com un heroi! Similar als honors i reconeixements que encara rep el dictador espanyol Francisco Franco o els seus col·laboradors més directes com Manuel Fraga. Tan normal…
I per acabar de rematar aquest any que acabem de deixar enrere, en general tan nefast, apareix per Nadal el rei espanyol Juan Carlos, i ell, precisament ell, ens explica que tots som iguals davant la llei. Com si volgués fer una brometa d’allò més estúpida i inapropiada. Perquè no només resulta que ell és la única persona de tot l’estat que no ha de retre comptes a la llei en cap mena de sentit, sinó perquè poc a poc es va fent clar i evident que la democràcia que ens ha tocat viure és completament injusta, quedant claríssim que no hi ha la mateixa justícia per a tots els seus ciutadans.
Segurament no dic res que molts dels lectors no sabéssin o suposéssin, però sempre és bo evidenciar que vivim sota una democràcia que no és bona. Una democràcia de segona. I potser tocaria exigir-ne algunes millores…
P.S.: La imatge és un esquema gràfic creat per l’amic i company Àlex Solà (El Tentacle). Podeu veure la pàgina original en aquest vincle.
Publicitat
