En el meu anterior article vaig explicar com els diferents mitjans digitals parlen de les audiències dels mateixos mitjans, i com sovint juguen a mostrar les dades a partir dels interessos propis enlloc de fer-ho en benefici del lector, de manera que aquest en pugui traure una informació objectiva i acurada. Avui però, vull entrar a parlar de les xifres d’aquestes audiències. Què inclouen i què amaguen moltes vegades.
Quan jo rondava la vintena i cercava feina o pis de lloguer, recordo que el diumenge comprava La Vanguardia per tal de poder repassar el gran suplement de Classificats que encartava. A diferència d’El Periódico, allà hi havia anuncis de pisos i feina per triar i remenar. A més, ja que l’havia comprat, em llegia el diari molt a gust. Però molta gent del meu entorn que també cercava pis o feina, no ho feia. No es llegia el diari. Es quedava amb el suplement de Classificats, i el diari anava directament a la brossa. Amb tot, a ulls dels responsables d’aquest o qualsevol altre diari, era tan lector qui es llegia el diari sencer, com qui no llegia res, a partir de la premissa que qui compra un diari n’esdevé automàticament lector, encara que realment hagi adquirit el diari per una altra cosa… ja sigui pels classificats, ja sigui pel magazine o ja sigui perquè es vol fer tota la col·lecció de ganivets de cuina.
A Internet passa una mica el mateix. Si mirem les dades de tots els mitjans digitals en general, podem veure que a mida que han anat passant els anys, més o menys tots els mitjans han crescut en audiència, especialment els de la zona alta. Certament, el nombre de lectors de mitjans digitals ha anat creixent els darrers anys, però els mitjans també han trobat els seus mètodes per incrementar el trànsit d’usuaris. En alguns casos, per fer-ho, s’han armat de nou personal que s’ha cuidat d’ampliar i millorar seccions existents o bé crear-ne de noves. Així doncs, a banda de notícies d’actualitat, articles d’opinió o reportatges, els mitjans digitals ofereixen tota mena de continguts complementaris com ara la previsió meteorològica, programació de la TV, la cartellera de cinema, agenda d’activitats, horaris de les farmàcies, horòscop, necrològiques, etc. que fan guanyar volum al digital , i consegüentment, audiència.
Però com que són temps difícils, i el sector dóna pel que dóna, els digitals han mirat de crear nous continguts sense la necessitat de contractar més personal, com ara publicant l’entradeta de les notes de premsa generades per agències externes de manera totalment automatitzada (Vilaweb EuropaPress, Vilaweb ACN, directe!cat ACN o el 324.cat, que fa el mateix, però no de manera agregada –1, 2, 3-), o bé absorbint o integrant continguts d’altres digitals més petits. Vilaweb ha integrat sota el seu domini alguns mitjans externs com Mètode, Cetrencada, Tornaveu, Núvol, La Veu de Mallorca o Verkami, una estratègia que Nació Digital també ha seguit, amb la integració sota el seu domini de mitjans externs com El Pou Digital, ManresaInfo, Viure als Pirineus, DelCamp.cat o EcoDiari entre d’altres.
Tot i així, hi ha una altra via que ha funcionat molt bé. Ha estat a través de la tècnica, creant pàgines de serveis, que generen un gran trànsit d’usuaris, com ara diccionaris i traductors (El Punt-Avui, Vilaweb. Nació Digital), seccions de classificats (Vilaweb, Nació Digital, Esport3), serveis de fòrums (Vilaweb, Nació Digital, Racó Català, o qualsevol mitjà que permeti comentaris a les seves notícies), gestors de blogs oberts (Vilaweb, 324.cat, El Punt-Avui, Racó Català, directe!cat, E-notícies), agregador de notícies (Nació Digital) o servei de correu electrònic (Vilaweb) entre d’altres…
Tot són serveis interessants i que atrauen usuaris. Evidentment, cada mitjà digital té més o menys habilitat a l’hora d’explotar aquests serveis, i és capaç de treure’n major o menor rendiment a l’hora de que cada servei generi un augment important de l’audiència agregada, tot i no tractar-se de continguts estrictament informatius.
A més a més de tots aquests serveis, un altre sistema per ampliar les xifres d’audiència consisteix en la suma de les audiències de diferents dominis com si tota l’audiència fos d’un únic domini principal. A vegades aquests dominis estan estretament vinculats al domini principal on agreguen tota aquesta audiència, però a vegades en són bastant o totalment aliens, i a vegades ni tan sols disposen de cap mena d’espai publicitari, aconseguint finalment unes xifres d’audiència que ni tan sols reflecteixen el potencial publicitari del mitjà digital amb la fidelitat que s’esperaria. Aquí teniu alguns dels dominis que agreguen els principals digitals catalans: Ara.cat (Cuina.cat, ElsNostreVins.cat, Sapiens.cat, TimeOut.cat, Descobrir.cat), El Punt-Avui (ElPuntHabitatge.cat, ClubDelSubscriptor.cat, Presencia.cat, ElPati.cat, AgendaDeCatalunya.cat), Vilaweb (LesFinances.info, QueLlegeixes.cat, Estudia.cat, MesVilaweb.cat, Nosaltres.cat, Partal.com, Verbalia.com), Nació Digital (Adolescents.cat, DelCamp.cat) o Racó Català (Viasona.cat, Blog.cat o LaTafanera.cat, Catalexa.com).
Podríem assegurar doncs que els mitjans digitals han creat serveis com el Classificats de La Vanguardia que jo comprava quan era més jove, i que gràcies a aquest bon servei, aconseguien que jo comprés un exemplar del diari. I no em sembla en absolut ni malament ni il·legítim que els mitjans s’esforcin en crear noves estratègies per atraure usuaris a la seves pàgines, perquè el model de negoci majoritari pel qual avui dia se sustenten aquests mitjans digitals és essencialment per la via publicitària. Per tant, com més usuaris puguin aplegar, millors campanyes podran vendre.
L’únic que vull dir amb tot plegat és que no hem de confondre les xifres d’audiència amb les xifres de lectors del mitjà digital, ja que no tots els usuaris que accedeixin al domini n’esdevindran lectors. Molts no miraran cap notícia, sinó que accediran al mitjà digital per altres motius aliens al periodisme, tot i que sumaran en el còmput total de l’audiència. Per tant, tinguem tots plegats una mica més de prudència a l’hora d’analitzar les xifres d’audiència i aprenem a mirar una mica més enllà.
Article publicat al blog de l'ESCACC el passat 22 de novembre de 2012
