Us imagineu una botiga on només venguessin roba de la talla XXL? De fet, ja existeixen i ens van molt bé a gent com jo, que gasta aquesta mida. Ara bé, què passaria si aquesta fos la única botiga de roba del poble? Doncs que la gent que no usés la mida XXL o bé hauria d’anar al poble del costat, o bé s’haurien de conformar en usar una roba que li quedaria extremadament grossa, i que a sobre, els costaria més que si s’haguessin comprat la peça de roba de la seva talla (per allò del material extra i tal).
Doncs bé, aquest és el problema (o un dels molts problemes, vaja) que actualment pateix la ciutat de Barcelona. No hi ha espais de mida mitjana per a fer certes activitats, com ara posem per cas, un concert de música. I això, compte, no vol dir que no hi hagi espais o que no es facin prou concerts. Només poso de manifest que els únics espais públics disponibles estan pensats per no menys de 10.000 espectadors. I vist així, Barcelona disposa dels millors emplaçaments per fer els concerts amb més volum de públic de tot Catalunya. Certament d”aquesta manera podem disfrutar d’artistes de primera línia mundial. Però quan el que es vol fer és un concert de caire més local per a un públic d’entre 2.000 i 6.000 persones, només queda l’opció d’anar a llocs tan poc accessibles com l’annex del Palau Sant Jordi, el Velòdrom d’Horta o bé la zona Fòrum. I clar, vist així s’envegen les grans i cèntriques infrastructures públiques destinades a altres activitats culturals com el teatre, la òpera, la dansa, el cinema o l’art (museus).
Existeix l’opció privada, és clar, però tampoc aconsegueix resoldre el problema. Algunes sales com Razzmatazz, Apolo, etc. lloguen la seva sala per a fer-hi concerts, és veritat però a banda de les condicions econòmiques i dels aforaments limitats que presenten aquests espais, a vols de les 12 de la nit com a molt tard, ho volen tot buit per tal de poder obrir la mateixa sala com a discoteca. I en una ciutat tan nocturna com Barcelona, on el turisme d’oci marca el guió, sorprèn que l’ajuntament hagi destinat tants pocs recursos a aquesta activitat, que permetria nodrir una mica més la cultura autòctona catalana. Sembla que a diferència d’altres activitats culturals, ningú estigui disposat a subvencionar aquesta.
A la majoria de ciutats de mida mitjana del Principat, els ajuntaments ja fa temps que han disposat algun espai polivalent on realitzar activitats com els concerts, però on aprofitant l’espai també s’hi permeten fer altres activitats com petites fires, reunions informàtiques (party’s), trobades de col·leccionistes de tapes de cava, etc. Els ajuntaments més petits, han resol el problema senzillament aprofitant molt millor les instalacions de què disposen. Així doncs, el pavelló poliesportiu del poble (actualment sembla que ja n’hi ha tants com esglésies) serveixen per realitzar-hi esports durant el dia, i per fer-hi música durant la nit. Sense molestar-se l’un a l’altre. Només cal que hi hagi un petit col·lectiu amb ganes de muntar una mica de festa, i la resta és un simple tràmit.
A Barcelona, això no va així. Els pavellons poliesportius, que n’hi ha una bona colla, serien ideals per resoldre part del problema que plantejo, però la realitat és que la seva activitat és quasi exclusivament esportiva. Només cal intentar recordar quants concerts s’hi han fet i de seguida veureu que als poliesportius repartits per la ciutat no compleixen aquesta tasca. I entenc perfectament que un pavelló esportiu sigui per fer-hi culte al cos. Barcelona és tan cosmopolita que es mereix tenir un espai per a cada cosa, però per això caldria que també hi haguessin amplis espais per a la música i la festa. I aquesta mancança provoca que quan un grup de jovent (que també n’hi ha un munt a la ciutat) volen fer alguna activitat musical, es trobin absolutament bloquejats. Senzillament no hi ha gaire espais… i ja posats, tampoc hi ha gaires permisos, ja que davant de la falta d’espais almenys durant l’estiu es podria fomentar una mica més els concerts a l’aire lliure. Però ja es cuidarà l’ajuntament de dir-nos quina música hem d’escoltar i quina no, a través dels grans macro-festivals que munta, on sovint, la música en català hi té una presència nula o en el millor dels casos, senzillament testimonial.
A Barcelona, és l’ajuntament qui decideix quina música ha de sonar. Sembla ser que a diferència de la resta del Principat, el poble no disposa d’aquest dret. La manca d’espais públics, especialment preparats per a realitzar-hi concerts n’és la prova més evident. És per aquest motiu que demano a tots els alcadables per Barcelona, que pensin en okupar la Plaça de Toros Monumental i que l’habilitin perquè el jovent -i els no tant jovent- pugui gaudir d’un lloc ampli, cèntric i ben comunicat per tal de realitzar-hi activitats musicals. Hi guanyaríem culturalment amb un augment d’activitats musicals, sobretot de caire local (és a dir, en català), i ja de pas eliminaríem el darrer bastió on encara es torturen animals amb la total impunitat de les institucions locals. Demostrem a tots els turistes que visiten Barcelona, què és el que realment volem!
