Suposo que la majoria de lectors deuen conèixer Catalonia Today. Es tracta d’un setmanari de paper que explica l’actualitat en clau catalana però en anglès. I ho fa en aquesta llengua perquè els seus responsables consideren que hi ha un volum de públic resident a Catalunya susceptible de voler seguir el dia a dia del territori on viuen, però que per diversos motius tenen l’anglès com a llengua d’ús, o si més no perquè és la llengua estrangera d’ús a nivell mundial, i això és bo per difondre i fer arribar l’informació d’aquí al màxim de llocs possibles.
Després d’aproximadament una dècada, quan es van constituir els primers diaris digitals en català com Vilaweb o Osona.com, que van donar pas a un seguit de nous diaris digitals de tota mena, encara és el moment que al territori català hi hagi un diari digital en llengua espanyola. Em pregunto com és que passa aquest fenòmen. No entenc com és que si hi ha tanta gent assegurant que l’espanyol és la llengua que tots coneixem tot i que molts considerem que per força-, encara no hi hagi cap empresa que s’hagi decidit a fer un diari digital del territori català en la que és una de les primeres llengües del món.
Sovint, els catalans, ens queixem del constant retrocès de la llengua catalana en diferents camps editorials, entre d’altres. Però quan anem a Internet, el nombre de diaris digitals catalans que es fan en espanyol tendeix a zero, si no zero directament. Els diaris digitals, pel que fa a l’àmbit català, sembla que són únicament i exclusiva en català. I això vol dir que la llengua catalana no competeix amb ningú més que es refereixi a aquest territori.
El més curiós d’aquest afer però, és que la majoria de diaris digitals (són pocs els que se’n salven) no han tingut cap mena de problema en publicar publicitat en espanyol quan els ha calgut fer-ho. Sembla ser que els anunciants troben natural anunciar-se en espanyol, malgrat sigui evident que la llengua d’ús del diari, i per tant dels seus lectors, sigui el català. Però el que resulta més greu de tot plegat és que els propis diaris digitals s’avinguin a aquest fet, i no defensin els interessos dels seus lectors.
En menor mesura, també resulta curiós que davant l’ús de les famoses icones socials (del.ici.us, Technorati, Digg, etc.), els diaris digitals catalans posin sempre la icona de l’agregador espanyol Menéame o Fresqui, i només en alguns casos incloguin també el del seu equivalent català, La Tafanera o PolitiCat. A més, si s’inclou la icona d’algun d’aquests agregadors catalans, sempre sol després de l’agregador espanyol. Almenys pels que llegim d’esquerra a dreta.
Així doncs, malgrat que els diaris digitals catalans no tinguin competència en llengua espanyola dins d’aquest àmbit, la majoria s’entesta en fer publicitat en espanyol i a mirar d’aparèixer dins d’algun agregador espanyol. I això sabent que els seus lectors són, com a mínim, catalanoparlants.
Són coses que senzillament no sóc capaç d’entendre…
