Tenir com a llengua principal d’ús una llengua considerada i tractada com a minoritària no és precisament motiu de moltes alegries. Els museus dels països on vas a fer de turista no l’usen mai o quasi mai, gaudeixes pocs diaris i poques cadenes de televisió, tens majors dificultats en ser llegit per la gent de fora del teu àmbit lingüístic… i així un llarg etcétera de coses dolentes que et passen per usar una llengua minoritària com el català.
Però en ple segle XXI, el factor més útil d’una llengua minoritària és precisament el fet de que és relativament minoritària. Això es nota de seguida quan, per exemple, un es proposa d’agafar un domini per tal de penjar-hi una pàgina web. Mentres que algunes paraules són disputades per gent de més de mig planeta, no trobem pas massa problemes en decidir-nos en una paraula en català. I si per mil coses aquesta paraula, o combinació de paraules, estigués ja agafada per algú altre (hi ha paraules catalanes que a causa del seu origen llatí són iguals en llengües com l’italià o el francès), sempre podem mirar de trobar-ne una altra igualment de bona i útil.
Quan reviso el correu electrònic, els sistemes antispam del Thunderbird o del Gmail ja s’encarreguen de treure la major part de la brossa. A vegades però, malgrat l’excel.lent filtratge que fan, es cola algun correu que vol vendre’m alguna cosa. Evidentment, si algú es mou majoritàriament en entorns lingüísticament catalans és facilíssim detectar un correu d’spam pel simple fet que aquest serà en anglès, nipó (encara no se discriminar el japonès del xinès o del coreà) o en espanyol (sic). Certament, és molt fàcil detectar un correu que arriba en anglès i que, a més, incorpora la paraula ‘Viagra’ al títol. Però també és ben cert que molts correus sembla que siguin enviats per una persona de debò. Segur que els anglosaxons deuen empassar-se molt més spam que jo… tot i que fa una bona colla de setmanes que un pesat no para d’enviar-me (i enviar a molta més gent que conec) uns correus d’spam en català. M’emprenya, però també penso que això ens fa una mica més normals… i a més, ara mateix és l’únic cas que conec.
En els cas de que contempli el català des del punt de vista de la publicitat digital i tenint en compte que el que realment mana a la xarxa és l’àmbit lingüístic respecte l’estrictament territorial, també és evident que el grau de concreció és major, quasi excel.lent quan és en català. Que El Corte Inglès, que és la major cadena de distribució espanyola, no s’anunciï en segons quins webs és normal, perquè tot i ser una empresa tan i tan gran, actualment només ven a l’estat espanyol. I clar, quin sentit tindria anunciar-se en una pàgina en espanyol, però que un important porcentatge de les visites fossin de fora de l’estat (Argentina, Mèxic, Filipines, etc.). Que difícil li resulta poder acotar el públic estatal, i que fàcil li resulta a l’empresa que només vol acotar el públic català. Aquesta només s’ha d’anunciar en un web en català… perquè tot, o quasi tot, serà d’un àmbit geogràfic no major als 200 kms de radi. El cost per impacte és increïble, perquè el preu de la globalització és la gran decentralització dels grans col·lecctius.
Molt aviat, a més, veurem traductors instantanis que ens permetran tenir videoconferències amb gent que parla altres idiomes amb tota normalitat. Sense anar més lluny, Google ja hi està treballant de manera eficient. Mentres un parla amb una llengua per un cantó, l’altra persona rep el missatge automàticament i de manera directa en la seva llengua. A més, segur que en faran versions portables. I arribats a aquest punt, tothom podrà gaudir de tots els continguts escrits, d’àudio o com sigui en el seu idioma. El programari apareixerà en totes les llengües de manera quasi automàtica, i les pel·lícules es podran estrenar arreu sense perdre temps -ni diners- en traduccions. Potser les versions no seran perfectes, i potser no tota aquesta tecnologia serà gratuïta, però és ben segur que el futur de la tecnologia ens depara canvis importants en aquest camp. Mentrestant, fer servir la llengua catalana com a primera llengua em permetrà alguns aventatges -només alguns- gràcies al seu volum. Només cal ser una mica optimista!
