L’empresari Xavier Roig (a qui tinc el gust de conèixer personalment) explicava ja fa temps en un article que el millor programari per a gestionar entitats financeres és suís, que el millor programari per a gestionar processos industrials és alemany, i que el millor programari per a gestionar el sector agropequari és francès. En aquests estats no han creat en cap cas un programari per veure si després el podrien comercialitzar, sinó que senzillament s’han dedicat a crear les eines que els feien falta per desenvolupar el sector que lideren a nivell mundial. Les empreses de programari de cada un d’aquests estats ha vist que hi havia molta necessitat d’un cert tipus de programari al seu territori, i hi ha vist una oportunitat de negoci rendible i propera. Després, una vegada cobert el mercat nacional, han expandit comercialment aquests programaris arreu del món, afrontant la competència amb la tranquil·litat de tenir el coixí nacional.
La setmana passada comentava en un article d’opinió el fracàs del projecte europeu per a realitzar un cercador d’Internet. Europa es mostrava tossuda en crear una cosa que ja existeix i funciona perfectament, com és el cas de Google, enlloc d’invertir els recursos en crear i liderar un projecte a nivell mundial per resoldre alguna gran mancança. I basant-me en el què comentava anteriorment, podria començar investigant les necessitats del seu territori, per tal de donar cobertura a les necessitats internes, i extrapolant després aquesta tasca arreu del planeta.
Sempre he pensat que, partint d’aquestes premisses, Europa hauria de liderar un projecte dedicat a la traducció simultània automàtica, sense intèrprets. Només a través de programari. Un projecte que volgués aconseguir que tot i que jo parlés en una llengua, una altra persona em pogués escoltar automàticament en la seva llengua sense persones intermediàries. Aquest, no només seria un gran avanç per resoldre la gran situació plurilingüe d’Europa i augmentar el nivell general de comunicació, sinó que a més podria reduir molts problemes d’identitat no representada (com la catalana) i permetria l’ús de qualsevol llengua en qualsevol institució europea. Però també serviria per a entorns més petits com el territori espanyol, o per a altres països no europeus, que de ben segur estarien disposades a pagar una bona quantitat per un programari ideal per afrontar la globalització sense haver de perdre la identitat.
Des d’aquest humil bloc d’opinió, crec que Europa pot guanyar ganxo comercial a través de tecnologia pensada per resoldre els problemes de casa seva. Per ser pioner, no sempre cal lluitar en un camí ple de competidors. A vegades n’hi ha prou en buscar el propi camí.
