Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Felicitats Buenafuente

|

- Publicitat -

Precisament l’altre dia a la secció ‘Punt de mira’ fèiem una petita esbroncada a Andreu Buenafuente ja que l’ascens a la primera línia mediàtica sembla que darrerament li ha entelat el context territorial. A vegades costa de digerir quan un s’adona que un artista ha arribat fins on ha arribat gràcies al suport de tot un poble, i aquest mateix artista renegui amb força celeritat de les seves arrels, dels pilars del seu propi èxit.

Estem tristament acostumats a veure com altres catalans creats i cuinats a foc lent a Catalunya, s’afanyin a amistar-se amb la gran Espanya… sobretot per demostrar que s’és un català internacional. Internacional espanyol vull dir. És el cas de dues terceres parts de La Trinca, o Xavier Sardà (la gran icona d’aquesta Trinca anomenada Gestmusic), o Àngels Barceló, o Jordi Estadella, o Constantino Romero, o Jordi Gonzalez, o Gemma Nierga, o Carles Francino… o tants d’altres. Tots ells, o una bona majoria d’ells, no només s’abracen a la cultura espanyola, sinó que no fan el més mínim gest per tal de posar en escena de manera pràctica la famosa Espanya plurinacional, que tots prediquen… i que ningú compleix. En tot cas, s’excusen de seguida si sense voler se’ls ha escapat algun comentari en català. És normal, és el mateix que fan tots els esclaus.

Publicitat

Als programes de les televisió d’àmbit espanyol es pot cantar en espanyol, en anglès, en francès, i en el que faci falta. Però mai, en cap cas, i en cap situació es pot cantar en català. El fet diferencial català. Alguns s’excusen amb el fet de que no tots els espanyols entenen el català… com si aquests mateixos ciutadans entenguessin l’anglès o el francès perfectament, o com si fessin el més mínim esforç per mirar d’entendre la nostra llengua. Senzillament no es canta en català perquè és ofensiu pels ciutadans no-catalanoparlants, i clar, millor no molestar massa al personal, que sinó de seguida t’acaben vinculant a ETA, i això no és massa bo per una gran trajectòria artística. Aquesta és la realitat de l’Espanya plurinacional… la gran nación de naciones!

En els darrers anys ens hem anat acostumant a veure com importants programes de televisió d’àmbit estatal es feien des de Barcelona i rodalies. Però ni així hi havia manera d’explicar al poble espanyol que vivim en un estat molt més ample. De fet, si la situació fos més normal, no seria res d’estrany veure algun representant d’Espanya cantant en català a Eurovisió. Perquè la realitat és així: a Espanya es parla i es canta amb més llengües que l’espanyol. Però ja sabem que això és una gran fal·làcia. I si no, que li preguntin a Joan Manel Serrat, que ja fa anys que sap que la única llengua d’Espanya és l’espanyol.

I tornant a l’inici del text, aquest dijous a la nit Andreu Buenafuente va entrevistar al gran Quimi Portet, un cantant català conegut pel gran públic espanyol gràcies (sic) a la banda El último de la fila, on tocava la guitarra al costat del també català Manolo García (encara que molts no ho sàpiguen). Després de la breu entrevista doncs, Quimi Portet va cantar davant de tot l’estat en català. Un fet sense precedents, tot i que a sota la pantalla hi apareixien els subtítols en espanyol (desconec si també posen subtítols quan canta alguna banda que ho fa en anglès o francès). És la primera vegada que veia una cosa així des de que la Chenoa va cantar el ‘Boig per tu’ en la primera edició d’Operación Triumfo. Un miratge que La Trinca es va encarregar que no es repetís mai més, fins arribar a prohibir als concursants que parlessin en català amb la seva família. Recordes Beth?

Doncs molt bé Andreu. No m’agrada com fas algunes coses actualment, i quan és el cas protesto. De la mateixa manera però, també se valorar quan es fan coses ben fetes, i això d’en Quimi crec que va ser un bon detall. Hi ha moltes coses que pots millorar, però de moment… felicitats per aquest regal. A veure si algun dia tindrem ocasió de veure els Antònia Font o els Obrint Pas. Que també hi ha vida en català més enllà de Catalunya!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut