Feia dies que no estava tan, com ho diria… perplex. Això mateix, perplex! La última vegada va ser quan vaig entrar en un forn de pa per comprar un entrepà i em van dir que només en tenien de vegetarians. Que podia triar entre el vegetarià de truita i el vegetarià de tonyina. Doncs bé, la cara de perplexitat que vaig fer aquell dia davant de la dependenta de mala sintaxi és la mateixa cara que se m’ha quedat avui quan he vist els resultats de l’estudi que avui ha presentat el Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES).
La perplexitat ve donada per diferents motius. Primer, perquè és la primera vegada des de que tinc ús de raó que veig que algú es molesta en fer un estudi seriós i rigurós sobre el nivell de sobiranisme de Catalunya. Havia llegit grans titulars sensacionalistes en favor i en contra, recolzats per enquestes de tercera divisió, i havia escoltat molta rumorologia. Uns deien que sabien, que creien saber… però un estudi així publicat i presentat en societat amb un fort ressò mediàtic, no ho havia vist mai. Estic tan perplex que em costa creure que després de tant parlar-ne encara no ho hagués fet ningú mai abans.
El segon grau de perplexitat ha vingut en valorar les dades. Senzillament ha estat xocant. L’estudi no revela absolutament res que no sabés o sospités. Els independentistes viuen en les zones menys colonitzades pels espanyols. Són bàsicament votants de Convergència i Esquerra. Els catalanoparlants ho són en gran majoria. I els diaris més llegits per aquests independentistes solen ser sobretot l’AVUI i El Punt. I que la taxa d’independentistes no ha parat de pujar des de la democràcia. Sí que ho sabia tot això. Però tan complicat era posar-ho sobre la taula i detallar-ho? Hem hagut d’arribar a l’any 2008 perquè algú acotés amb tanta exactitud com ha estat possible el que la majoria ja sospitavem?
Si se suposa que hi ha tanta gent interessada, perquè no prendre’ns el projecte d’una manera professional? Amb dades de debò sobre paper. D’aquesta manera, el següent pas seria fer un anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) per saber com canalitzar l’energia i saber quines tecles apretar. Amb dades a la mà es pot crear un full de ruta de debò, un mapa amb cartells indicadors. Només cal deixar-se de segons quins debats estèrils i anar una mica per feina. Sort en tenim de que l’Alfons López-Tena tingui ganes de jugar, i ho faci des del nostra bàndol deixant-nos perplexos amb el seu saber fer. Al final, la independència només és creure’s-ho!
