El meu pare va participar per primera vegada a la travessa Matagalls – Montserrat, l'any 1979. Llavors encara eren poca gent i la caminada es feia cada dos anys. La meva mare es va cuidar de fer d'avituallament els anys següents, i jo, tot just un nen, l'acompanyava en aquella dura i bonica jornada.
I els nens, quan són petits, sempre volen fer el que fan els grans. I suposo que m'hauria posat tan pesat, que el meu pare va acceptar que jo també participés a la Matagalls – Montserrat. Va ser l'any 1989, i tenia 11 anys acabats de fer. I malgrat l'insuficient entrenament, vaig arribar fins a Sant Llorenç, que vindria a ser l'equador de la travessa.
Des de llavors hi he participat un total d'onze edicions (1989-1996 i 2002-2004), de les quals he aconseguit finalitzar un total de 6 vegades, la primera de les quals quan tenia només 14 anys, amb temps que van de les 20 a les 23 hores.
Mai m'he considerat un gran esportista, i per això, 25 anys després de la meva primera edició, em sento molt orgullós d'haver pogut participar d'aquesta mítica travessa. L'emoció que he sentit cada vegada que he aconseguit arribar fins a la gran plaça de Montserrat és una sensació única, molt difícil d'explicar.
Espero i desitjo que tots els participants d'aquesta 35a edició, especial del Tricentenari, que se celebrarà dissabte i diumenge també puguin assolir Montserrat amb èxit. Jo, potser m'hi torni a apuntar algun dia. Ja veurem…
