De moment ja sabem què és perdre. Cinc a dos contra l’Equador. I també sabem què és empatar. Set a set contra Xile. I guanyar, ja ho veurem. De moment sembla complicat poder guanyar a Paraguai, líder del grup on juga la Selecció Catalana de Futbol Sala el Mundial d’aquest esport a Mendoza (Argentina). Però el simple fet de poder perdre, de poder empatar… o de poder guanyar és un luxe absolut vist en prespectiva. Això ja està passant en el món del futbol sala.
Però en el món del futbol. El de tota la vida… Aquí encara no sabem res de res. Bé, que la Real Federación Española de Futbol (RFEF) ha prohibit el Catalunya-Estats Units que s’havia de jugar el proper 14 d’octubre, en plena data FIFA. El pressumpte argument és que -diuen- hi ha un tracte entre la Liga de Fútbol Profesional (LFP) i els clubs, que els partits autonòmics (sic) es juguin durant les festes de Nadal amb la -sempre bona- intenció de no malgastar l’estat físic dels jugadors… en partits de costellada s’entèn, perquè altres jugadors no tindran cap problema en anar a representar les seves respectives seleccions. Aquests sí que es poden cansar i suar la samarreta, perquè aquests jugadors jugaran partits de debò. A nosaltres, ens perdonen la vida i ens concedeixen un partit de costellada pels Sants Innocents. Gràcies!
I aquesta és la història. Al futbol sala hem acabat perdent (i empatant), però al futbol onze senzillament no disposem d’aquesta opció. No existeix. No existim. Espanya no ens donarà cap opció sempre que les opcions depenguin d’ella. Per tant, caldrà continuar amb la bona feina que està duent a terme la Plataforma ProSeleccions per tal de no preguntar a Espanya. Acostumar-nos a no demanar-los res, i anar a buscar altres institucions que siguin més democràtiques. Trucar a la porta de federacions esportives amb principis esportius, i no polítics, i oblidar Espanya. Que no ens cal per res!
Mentrestant, els polítics catalans podrien anar prenent-ne exemple i començar a obrir vincles més enllà de Madrid. A Brussel.les, a Londres, a Nova York i on faci falta. No hi tenim res a perdre. Espanya mai ens escoltarà…
