Enguany he tornat a l’Acampda Jove que les JERC organitzen a Sant Celoni (Vallès Oriental), i que abans organitzaven a Arbúcies (La Selva). La d’aquest any era l’acampada que feia 12, i haig d’admetre que les xifres són impressionants. Personalment temia que ja s’hagués tocat sostre, però els milers de joves que hi havia a la zona de concerts demostraven a mi i a tothom que l’Acampada continua amb més força i energia que mai. 38.000 assistents i 500 membres d’organització ho han fet possible…
Però els diaris, la majoria, no en diran absolutament res o quasi res. No és notícia. És com si tot aquest macro-festival no hagués passat mai, i com si aquestes desenes de milers de persones mai s’haguessin concentrat en un sol punt per reclamar a través d’una gran festa, un munt de canvis socials, culturals i polítics. Evidentment, els mateixos diaris parlaran de l’èxit de la Feria de Abril, de Can Zam, del Summer Case, del Monegros Festival o del Festival Internacional de Benicàssim. No és doncs un problema territorial ja que tots aquests festivals se celebren dins del marc dels Països Catalans, sinó un problema polític.
Els ‘grans’ diaris es creuen que encara tenen el monopoli de la informació i que ells, i només ells, poden explicar allò que passa, o dit d’altra manera, només ells poden explicar al públic què existeix i què no existeix… i sempre a través dels seus ulls. Són els diaris que fa dos segles que viuen d’aquest monopoli, i que ara amb pocs anys han vist Internet com una amenaça que els pot trencar aquest monopoli. Cada vegada resulta més fàcil poder informar-se de manera més àmplia i més global. I la realitat depèn cada vegada menys d’aquest monopoli, que malgrat que encara mana molt… cada vegada mana menys. Per sort nostra!
A la vegada, aquests diaris no fan res més que fer el joc a un festival com l’Acampada Jove, ja que es posa de manifest que per algunes coses els catalans no som espanyols. És aquest el motiu pel qual no es fa cap mena de referència a aquest festival. Únicament per ser catalans i independentistes hem de ser silenciats i apartats de la -seva- realitat. Imagineu-vos quines cares farien a la Espanya interior si sabessin que 40.000 nanos independentistes celebren un festival d’aquesta magnitud… i des de fa 12 anys.
El monopoli de la informació creu que si no en parla, no existeix… però aquest monopoli s’està trencant a marxes forçades. Internet va posant poc a poc les coses al seu lloc. Per demostrar-ho citaré les últimes paraules que van sonar dissabte a la matinada per tancar el festival. Eren els Obrint Pas i el públic enbogia amb el grandíssim tema ‘Som’.
Per vosaltres… per nosaltres…
Som la cançó que mai s’acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.
Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.
P.S.: Per cert, la notícia va arribar en plena Acampada Jove. Sembla que el PP vol fer valer la seva recent democràtica majoria absoluta impedint a tota costa la celebració del Rock a la Mar que se celebra a Dénia (Marina Alta). Veurem què en diu de tot això la premsa lliure…
