Joan Canadell


Dijous, 23.11.2017. 11:32 h

Les 4 crisis que trencaran Espanya

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 16 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Escric aquest article en clau de “perspectiva”, la tercera de les P’s que ens va demanar el President després de la DUI. Ho faig recordant tots els estudis i informes preparats pel Cercle Català de Negocis entre 2010 i 2014, i l’anàlisi de tot el que ha anat succeint aquests darrers anys.

A primers de 2012 el CCN va publicar dos informes, el Dmenys1 i el Dmés1, que es referien al que calia fer abans del dia D (DUI) i després del dia D. La primera bona noticia és que el dia D ja l’hem superat, i marca lafita més important del nostre procés, però ara cal acabar de fer efectiva la República. En concret en el nostre informe, marcàvem una sèrie de fites que calia assolir (després n’hem dit pantalles), independentment de com fos el full de ruta. La primera fita era un “acte de sobirania”, en el qual havia de quedar palès que el procés es posava en marxa. Per nosaltres aquell acte va ser el 11 de setembre de 2012, quan 1,5 milions de persones vam sortir al carrer a cridar independència, d’una manera imprevista si algú seguia els mitjans de comunicació del moment. Estic convençut que arrel d’aquella manifestació, el President Artur Más va canviar el seu full de ruta de forma inequívoca i va decidir posar en marxa el procés, sense saber en aquell moment el que calia fer, però tenint  clar que calia transitar-lo. Primera fita assolida...

La segona fita que calia assolir era demostrar que érem majoria, amb un procés electoral que permetés donar-nos la legitimitat per declarar la independència. No havia de ser un procés aïllat si no que calia acompanyar-lo de la construcció d’estructures d’Estat per tal d’estar preparats en el moment de la declaració, i a més calia començar a preparar el reconeixement internacional, que era clau per esdevenir un Estat de ple dret. A partir de 2012 aquestes fites es van perseguir tan bé com es va poder, però és cert que amb l’actitud de l’Estat (previsible per cert) tot s’ha allargat més del que ens hauria agradat. Es va fer el 9N per comptar-nos, i ja en saben el resultat. Després les plebiscitàries del 27S, on pels pèls no vam aconseguir el 50% dels vots, insuficient a ulls de la comunitat internacional per reconèixer-nos. Després el referèndum del 1 d’octubre, guanyat clarament però sense validesa reconeguda dels observadors. A la fi però, el nostre Parlament, amb els 72 diputats va decidir que la suma dels 3 intents era suficient per fer la DUI, i així ho va fer. Les estructures d’Estat s’havien anat preparant en paral·lel, però òbviament amb totes les dificultats imaginables per part de l’Estat, el reconeixement es va treballar i molt, i sabem que diversos estats petits ens haurien reconegut si ho haguéssim demanat, però encara no és el moment. 

Fins aquí, he explicat els passos bàsics previstos al Dmenys1 i que s’han executat segons calia, potser no de la forma més diligent certament, però en tot cas pel llast d’un Estat antidemocràtic. En el Dmés1 les fites que s’incloïen per fer efectiva la independència era bàsicament el procés constituent, el control del territori i la negociació de repartiment d’actius i passius, tenint en compte que el reconeixement internacional podia trigar mesos a fer-se efectiva. I aquí és on som. Per tirar endavant aquestes fites, el 21D no era necessari però evidentment després de l’aplicació del 155 cal recuperar el poder de la Generalitat i això implica guanyar el 21D i formar govern. Tothom diu que cal guanyar amb vots i escons, i jo dic que és desitjable, però no imprescindible. M’explico...

El procés constituent és un tema de majoria d’escons, s’ha de fer en seu parlamentaria i tard o d’hora caldrà votar la nova constitució, però la redacció la podem fer a partir del dia 22D i crec que amb el que s’ha treballat aquests anys pot ser molt ràpid consensuar un text per sotmetre’l a la ciutadania. Per aconseguir el reconeixement internacional, és evident que no serà el mateix si tenim majoria en escons i en vots, però també depèn del que faci l’Estat, i ara explicaré perquè. Controlar  el territori dependrà de la resistència que hi posi l’Estat, i fins on estigui disposat a arribar per evitar que ho fem. I per negociar repartiment d’actius i passius també depèn molt del paper que tingui l’Estat, i de la mediació que hi vulgui posar la Unió Europea. Doncs be, si reviseu bé els passos que queden i que he descrit, la clau està en que guanyem el 21D, en el paper de l’Estat i en la mediació internacional.

I ara és quan toca parlar de com es troba l’Estat i en concret de les 4 crisis (potser 5) en les que està submergit. La de les pensions és evident i fa anys que el CCN ho vam avisar, el fons de pensions s’esgota el 2018, caldrà baixar-les o pujar cotitzacions o impostos, i no poc. La via grega està servida....

La crisi del deute, on el Banc Central Europeu ja ha acordat reduir a la meitat la compra del deute públic espanyol a primers de 2018, i en la situació actual de l’Estat el difícil és pensar qui comprarà l’altra meitat, o amb quin tipus d’interès (prima de risc...). Però l’Estat també està sotmès a una crisi democràtica, on arrel del #1Oct els mitjans internacionals cada cop estan més escandalitzats, els parlamentaris europeus en privat no accepten que això passi i les tensions cada cop son més fortes, insuportables. I finalment, l’estrella de les crisis, la corrupció endèmica, que finalment ha arribat ja als mitjans de comunicació europeus, i no només amb la corrupció dels diners dels espanyols, si no que comencen a veure que també amb els fons europeus. Aquestes 4 crisis, potser sumades amb la de la seguretat causada per les informacions de l’imam de Ripoll, durant el 2018 entraran en ressonància, s’amplificaran sobre manera i debilitaran l’Estat espanyol com mai abans hauríem imaginat. En aquest context, tornem a repassar el que ens queda fer: procés constituent, posem-nos-hi ja  a partir del 22D.

Pel que fa al reconeixement internacional, amb una espanya tan dèbil i pels motius com la corrupció o la manca de democràcia, no dubtin que els estats demòcrates d’Europa ho tindran clar, parlo d’estats i per tant parlaments, no de gestors com Juncker. La negociació d’actius i passius, amb una Espanya dèbil convida a solucionar-la fent una proposta econòmica on Catalunya es quedi més deute del que ens tocaria, evidentment a canvi d’actius equivalents i d’un compromís de la UE en que la força de la raó estigui per sobre de la raó de la força, recorden?

En aquest context no es preocupin pel control del territori...

Joan Canadell Empresari, Co-fundador del Cercle Català de Negocis

 
 

lectures 30864 lectures comentaris 5 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#5
25 de novembre de 2017, 21.59 h

Arriba el moment en el qual vols creure que la lògica i la democràcia guanyaran la batalla, però coneixen l'escòria que governa espanya, tinc un mal pressentiment, primer haurien de passar a millor vida els d'obstacles franquistes que no tenen cap problema en assassinar, torturar, apallissar i abusar del poder i la força, mentre aquesta gentussa estiguin vius, la raó i la democràcia seran paraules buides de contingut. Espanya es el cul feixista d'Europa amb aquest moment, compte amb la co... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0

item
#4
Magda fletxa Vilafranca
25 de novembre de 2017, 11.50 h

Moltes gràcies, anàlisis lúcides ens fan molta falta perquè amb tanta informació equívoca perdo la perspectiva


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0

item
#3
24 de novembre de 2017, 18.32 h

La justicia "a la espanyola", potser també hauria de ser motiu d'estudi. Aquest perseguiment "per incitació a l'odi" fet només en un sentit, fa mal per el que suposa de dictatorial, autoritari i tercer mundista. A mi, encara em dol recordar les imatges de la tele, veient la gent d'un poble despedint a la guardia civil i cridant A POR ELLOS. I als agents de l'hotel de Pineda de Mar cridant "que nos dejen actuar" i Manuel Pizarro d'ENDESA, amb el seu... " antes alemana que catalana". T... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 1

item
#2
QUERIDO NA ZI-ONANISTA "zapustarrastroso" JUAN RUIZ SOLANAS aka como SUPERCAT de Figueras-Gerona: Tus palabras resuenan en mis oídos como un zumbido de moscas. fletxa VIVA FELIPE VI, REY DE ESPAÑA Y DE TODOS LOS ESPAÑOLES (logicamente dentro de TODOS los españoles estamos incluidos TODOS los catalanes)
24 de novembre de 2017, 15.10 h

Belgica fue condenada por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos el 5 de septiembre de 2017, por la muerte de un prisionero en su capital por varios agentes de trasladarlo a una celda de aislamiento. Y dos años antes, en 2015, el Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo condenó al país a pagar 42.000 euros a Farid Bamouhammad por haber vulnerado los artículos 3 y 13 de la Convención Europea de Derechos Humanos. Entre 2006 y 2013 este preso vivió 43 cambios de prisión ( 17 de ellos só... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 21

item
#1
Peter_nr11 fletxa Alemanya
24 de novembre de 2017, 10.42 h

Jo no visc a Catalunya, ni soc català, sempre era un europeu, però l'autodeterminació d'un poble val més.
Jo només soc un empleat IT normal, que de tant a tant havia treballat a BCN.

Aquest article representa exacte les meves opinions, també la frase:
'que cal guanyar amb vots i escons, i jo dic que és desitjable, però no imprescindible'

L'opinio d'Europa està canviant a favor d'una república catalana.

Heu de continuar vostre camí. ès un camí democràtic, és el que Europa neces... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 38   votar negatiu 2

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.