Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024
Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024

O està tocat del boll, del bolet o li falta una brusca

|

- Publicitat -

 
            Una persona pot presidir una organització qualsevol i defensar el que li vingui de gust: que la mare de Déu nom Joana, que la terra és quadrada, que el Sol dóna voltes a la terra, que els aucells neden, que els peixos viuen dins la garriga, que el català no és la llengua dels mallorquins, que quan s’ensenya una llengua s’ha d’ensenyar en modalitat, etc. Que ho defensi, que exposi els seus arguments (si en té), que assisteixi als simposis lingüístics, als congressos, a les reunions científiques de lingüistes mundials, i allà demostri les seves afirmacions és correcte, però el que no pot ser és insultar col·lectius, professionals i persones que defensen sempre les seves conviccions a partir d’argumentaris científics avalats per totes les universitats del món.
 
            Per tant, si aquesta persona es dedica a insultar, segons la informació de  Diari de Balears, del 24 d’abril, serà que està tocat del boll, tocat del bolet o és que li falta una o unes quantes brusques (expressions ben mallorquines i que vaig aprendre de ben menut fa més de cinquanta anys). A partir d’ara intentaré demostrar les asseveracions anteriors a partir de les afirmacions del president del Círculo Balear, Jorge Campos, segons el diari esmentat.
 
            Jorge Campos va exigir al president de l’Institut d’Estudis Baleàrics la liquidació immediata del que anomenà “català estàndard ortopèdic”. Quina aberració se li va ocórrer? A qui li interessa escoltar aitals bajanades? A qualsevol escola del món s’ensenya la llengua estàndard del país. Això qualsevol persona alfabetitzada dels cinc continents ho té ben clar. Li puc afirmar que l’adjectiu “ortopèdic” ha estat com una il·luminació. No sabia quina qualificació havia de posar al “baléà” i m’ha semblat completament ajustada: necessita aparells ortopèdics per caminar. Els estàndards caminen sols.
 
            Aquesta persona s’atreveix a dir que el professorat de les Illes Balears empra tàctiques mafioses en contra de la llengua balear, és a dir, l’acusa de ser mafiós, perquè només els que ho són utilitzen aquestes tàctiques. En primer lloc se li ha de dir que el professorat sempre ha ensenyat en balear, en la llengua del seu poble o ciutat, que és el que científicament es coneix com a dialecte, dialecte balear. Millor dit, cada professor o professora ha utilitzat el seu idiolecte, format dins l’inquer, el pobler, el manacorí, el campaner, el felanitxer, el binissalemer, el solleric, el pollencí, l’artanenc, etc. I com és natural ha utilitzat llibres escrits en català estàndard, manta vegades adaptats a l’estàndard balear. No hi ha hagut mai cap problema a no ser ocasionat per alguna persona que volia eliminar la llengua del poble de les Illes o tenia algun problema a les vísceres o al cervell. L’adjectiu mafiós se’l pot aplicar a ell. Deixi en pau el professorat que fa més de trenta anys que demostra la seva professionalitat ensenyant en la seva llengua, la llengua pròpia, la llengua catalana, amb molt d’orgull. Li ho escriu una persona que ha fet aquesta labor durant trenta anys i que no va anar quasi mai a classe de català i va ensenyar la llengua que havia après durant la primera meitat del segle XX a Mallorca.
 
            Afirma que el professorat usa el català com a instrument polític en la creació dels Països Catalans. El professorat no usa cap instrument polític. Els Països Catalans existeixen, i si vol els pot anomenar Catalunya, si li agrada més. Més de 150 llinatges de les Illes Balears són topònims del Principat, cosa que demostra que varen ser els nostres avantpassats. Som descendents de catalans i si no renegam de la nostra nissaga, som catalans, molt abans que espanyols. Si vol, es pot transcriure la llista de llinatges que proven qui varen ser els nostres avantpassats. També està ben estudiada la llengua que va arribar aquí, amb els repobladors, durant el segles XIII i XIV i la seva evolució, fins arribar als nostres dies. La gramàtica de la llengua mallorquina i els molts diccionaris mallorquí- castellà i castellà-mallorquí del segle XIX i del segle XX es varen preparar i editar per ensenyar el castellà a la gent que vivia a les Illes.
 
Podria continuar explicant el verí que destil·la i les acusacions falses que fa contra l’STEI Intersindical, per la defensa aferrissada que fa de la llengua i del territori, que és l’àmbit de la seva actuació. Aquest sindicat, i altres, no fa més que defensar el que li correspon davant atacs de gonelles o ara del Círculo Balear, que volen destruir la nostra identitat, els nostres trets personals i els nostres orígens, però no els ho permetrem.
 
             

Publicitat

Opinió

Minut a Minut