Sembla que els dirigents del PSOE, que varen començar a governar fent creure que serien els que farien oblidar els molts anys de dictadura que s'havien patit a l'Estat espanyol, no varen ser més que un miratge, que va durar poc temps, després de fer unes reformes bàsiques per no quedar fora de joc respecte d'Europa. Es veu que ràpidament es varen acomodar al poder i a la seguretat d'ocupar llocs de treball que els proporcionaven uns sous superiors a la mitjana. De tant en tant, ens n'assabentam dels sous que tenen, especialment de totes les remuneracions extraordinàries que gaudeixen, per exemple, que un senador o senadora, avui, en plena crisi econòmica, cobri uns 7.000 euros mensuals sense fer res. Això és un caramel·lo per a aquesta gent. D'aquí que estiguin disposats a fer el que sigui per a ocupar càrrecs que els donin accés a tanta abundància, quan si creguessin en la ideologia que tenen no consentirien a tenir aquests sous, mentre existeixen milions de persones que viuen en la misèria. Això passa aquí, a l'Estat espanyol.
La qüestió de voler manar per trobar-se entre unes elits que estan per damunt la majoria de la població era patrimoni dels partits conservadors, que es conformaven augmentant les almoines que donaven a les classes necessitades, mentre ells poguessin conservar estatus de poder superiors. La seva política consistia a repartir les deixalles entre la majoria de la gent, mentre ells tenguessin la part més gran i saborosa del pastís. Per això es votava un partit progressista, perquè fos capaç de repartir millor la producció, la riquesa; perquè els poderosos no ho fossin tant, i perquè tothom pogués viure de manera decorosa i sense almoines. Però, malauradament, l'únic partit progressista que ha estat en el poder, el PSOE, s'ha contaminat d'aquest i s'ha posat a actuar, com si d'un partit conservador qualsevol es tractàs. La prova d'això és el pensament del partit, que encara pretenen mantenir els ex alts càrrecs, com González, Corcuera o Rodríguez Ibarra, que han volgut continuar manant des de l'ombra, en la línia conservadora, que els ha duit a perdre una gran part dels seus votants i que ara diuen que volen recuperar, a costa dels joves que el volen regenerar, convertint el partit en una olla de grills primer, i després, fent que continuï governant el PP. Volen continuar amb els aforaments, amb la corrupció i amb les portes giratòries i amb totes les prebendes que tenen els polítics que viuen en l'abundància, mentre una gran part del poble viu en la pobresa.
Són incapaços de percebre que han perdut votants cap al PP, per actuar tan semblant a ells en la política en majúscules, cap a C's, enganats creient que seria un partit que regeneraria la política i cap a Podem, que es presentava com l'esquerra més pura i progressista i que sembla que ha començat a contaminar-se abans de tocar poder. Vivim en un estat conservador, un estat on es vota majoritàriament conservador, per conservar què? La competitivitat malsana entre uns i altres?, l'egoisme que s'hauria de vèncer abans de tornar grans?, les ganes de trepitjar i passar per damunt els que tenim al costat? O per ocupar llocs de treball segurs i fixos sense tenir la preparació adequada?
Doncs aquest partit, el PSOE, aquest partit que s'està esmicolant, ara està recorrent a les mateixes estratègies que el PP per captar vots. Ara ha volgut recórrer a Euskadi, a fer el mateix que intenta fer el PP a altres comunitats que tenen llengua pròpia, per intentar fer-la desaparèixer. Hem de recordar que els primers governs del PP a les Illes Balears varen fer un gran servei a la llengua catalana. Del Parlament balear varen sortir lleis que posaven en marxa la normalització d'aquesta llengua, que és el que cal fer, quan ens trobam en una democràcia i per superar les repressions sofertes en temps de dictadura o monarquia amb restes de sentiments imperialistes. El personatge més nefast que recollirà la nostra història contemporània, i que encara pul·lula pel Senat, José Ramón Bauzá, va atacar la llengua catalana, la llengua de tots, i va fer tot el que va poder per fer-li el major mal possible, per exemple eliminar-la de requisit per accedir a llocs de treball de l'Administració. Aquest és un dels mals pitjors que es pot fer a una llengua, que deixa d'estudiar-se si no es necessita, com a mínim per ocupar un lloc de treball. I quin país, quina nació, quin territori no fa estudiar la llengua pròpia per accedir a llocs de treball públics? Cap. I no es pot fer el que demanden els renegats, els traïdors que han abandonat la seva llengua, igual que els negrets que volien blanquejar la seva pell perquè odiaven el color que tenien. El PSOE ha volgut obtenir el vot de quatre votants que no han pogut accedir a un lloc de treball determinat d'Euskadi, prometent que si arriben al poder eliminaran el requisit de conèixer l'èuscar per accedir a aquests llocs de treball, això que aquest requisit no es requereix a moltíssims llocs de treball del País basc.
El PSOE ha equivocat el camí. Si les marmotes aconsegueixen sortir-se amb la seva, aquest partit es pot convertir en residual. Això ho intueix Francina Armengol, la presidenta del Govern de les Illes Balears. Les seves polítiques s'han d'allunyar el màxim possible de les del PP. Han de deixar de considerar i de tractar les llengües de les diferents nacions de l'Estat com a no espanyoles.
