Joan Lladonet


Diumenge, 6.8.2017. 19:33 h

El Govern de les Illes Balears no es pot alinear amb el Govern Central a l'hora de reprimir la llengua catalana

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







              La legislatura passada del no oblidat José Ramón Bauzá va suposar una greu posada en marxa de tota casta de tripijocs per enfonsar la llengua catalana, complint ordres de  la fundació generadora d'idees (les principals de les quals són contra tot el que faci olor de català) FAES de José Maria Aznar, que no ha trobat altra cosa en què entretenir-se, des que va deixar de ser president. El Govern actual ho tenia molt fàcil, però sembla que no ha estat capaç d'endegar una política semblant a la que feien els governs de Gabriel Cañellas, que deixava, volent o sense voler, que la llengua sobrevisqués sense obstacles. Els actuals governants no han estat capaços ni de fer això, després que tenguessin el vent completament al seu favor. Els atacs de José Ramón Bauzá contra la llengua varen provocar que es dugués a terme la més gran concentració i manifestació de persones que mai no s'hagi fet a Mallorca. Més de 100.000 persones es varen mobilitzar. Per què el Govern actual no va aprendre la lliçó? Per què ha continuat embullant la troca quan no tenia cap necessitat de fer-ho? El Govern actual no ha de demostrar res als “Ciudadanos” ni als votants del PP. Ho ha de demostrar als seus votants, molts dels quals prometen no tornar-los a votar per mor dels incompliments que fan en qüestió de promeses i programes electorals. Per què varen embolicar la troca en el tema de la selectivitat, quan no existia cap problema en presentar-se els exàmens en català, si qualsevol podia sol·licitar-ne una còpia en castellà? Per què han anat baixant l'exigència de català a diversos càrrecs en diferents conselleries? Què passa amb el proclamat batle sobiranista de Palma que rebaixa del C1 al B2 el nivell de català a una assistent? Saben què és dilapidar vots a poc preu?

             El que no pot fer el Govern de les Illes Balears és aprofitar-se del fet que el Govern central persegueix la nostra llengua sense amagar-se'n, mentre el nostre va posant-li obstacles sibilinament i de manera dissimulada. La Plataforma per la Llengua ha tornat a posar en evidència l'Estat espanyol, quan ha sabut que garantirà als fills de residents  a l'estranger, l'aprenentatge de la seva llengua... sempre que sigui el castellà. Si admetés que les altres llengües també són espanyoles, garantiria aixi mateix el seu aprenentatge. Han de menester més proves els ciutadans espanyols del per què els ciutadans catalans no volem continuar dins un estat que ens discrimina?

             A l'estudi presentat per la Plataforma per la Llengua hi podem llegir: “A les 16 normes que varen aprovar les institucions estatals i comunitàries que imposaven el castellà duran el primer trimestre d'enguany, n'hi hem d'afegir 28 (quasi el doble) que s'hi han afegit durant el segon trimestre de 2017 (des de l'1 d'abril al 30 de juny). Aquestes 28 també són clarament discriminatòries. 17 corresponen a l'Estat espanyol i 11 a organismes europeus (instigades per organismes espanyols). Tot això ho ha descobert la Plataforma per la Llengua, després de l'anàlisi diària del BOE. Les 17 regulacions lingüístiques d'origen estatal són imposicions explícites del castellà, tant on és llengua pròpia com allà on no ho és, i no preveuen cap mena de protecció per al català. En canvi, de les 11 normes europees 4 són imposicions indirectes del castellà -preveuen obligacions relacionades amb les llengües oficials dels estats membres, estatus del qual no gaudeix el català- i 7 són exclusions implícites del català - regulen la utilització institucional o el dret d'ús de les llengües oficials de la Unió Europea, estatus que tampoc no té el català perquè l'Estat espanyol ho veta.

            Les noves normes legals pertanyen a àmbits molt diferents, com els ajuts, l'educació, l'etiquetatge, els requisits i la documentació, però és en aquest darrer que es concentren més imposicions. Així, 10 noves normes (7 d'estatals i 3 de comunitàries) obliguen que tota mena de documents estiguin redactats en castellà i 4 (totes europees) preveuen que puguin estar en una llengua oficial de la Unió Europea, però no pas en català. 3 normatives més regulen principalment l'etiquetatge però contenen obligacions lingüístiques que exclouen la possibilitat que s'usi el català en la documentació.
A continuació presentem algunes de les normatives discriminatòries més destacades d'aquest trimestre:

                    1)    El «Real Decreto» 316/2017, de 31 de març, publicat l'1 d'abril, estableix que en la sol·licitud d'una patent (també si és internacional), la descripció que és obligatori d'adjuntar-hi i les indicacions necessàries per obtenir-ne data de presentació hauran d'estar redactades en castellà. Si ho estan en un altre idioma, hi haurà un període de temps per presentar-ne una traducció al castellà. Es preveu, en tots i cadascun dels casos, que la documentació s'ha de presentar tant sí com no en castellà, directament o amb traducció posterior.

                    2)    Una «Resolución» de 21 de març, publicada l'11 d'abril, preveu que les proves de batxillerat per als centres espanyols a l'estranger inclouran les assignatures de llengua castellana i literatura i una llengua estrangera, però no fa cap previsió similar per al català. Així, no es preveu que els fills dels ciutadans catalanoparlants que viuen a l'estranger tinguin accés a l'aprenentatge de la seva llengua mentre que sí que es protegeix aquest dret per als castellanoparlants. Aquesta política respon a una meditada voluntat castellana de l'Estat espanyol i les seves classes dirigents, que aspiren a una ciutadania homogènia identificada clarament amb la llengua i la cultura castellanes.

                    3)    La «Orden» APM/532/2017, de 31 de maig, que estableix les bases reguladores per a la concessió de beques relacionades amb l'anàlisi agroalimentària i mediambiental, estableix com a requisit per aspirar a aquestes ajudes que el candidat domini «l'idioma espanyol», amb independència del territori on hagi de realitzar les pràctiques i de la llengua que hi sigui pròpia o d'ús general.

                    4)    La directiva europea 2017/1132, que regula alguns aspectes del dret societari, preveu que les informacions sobre dret intern dels estats d'interès per a tercers en relació amb l'ordenació legal de les societats i el seu registre seran publicades i actualitzades per la Comissió en totes les llengües oficials de la Unió, que hi facilitarà un servei de cerca per Internet, i també disposa que l'estat membre en què es creï una sucursal podrà exigir que la publicitat de certs documents es realitzi en una llengua oficial de la UE. Aquestes dues provisions exclouen directament el català, ja que es preveuen uns privilegis per a altres llengües que se li neguen pel fet que no és oficial a la Unió.

            Les 17 normatives d'origen estatal que imposen el castellà a costa del català aquest trimestre i les 10 de l'anterior s'han de sumar a les 243 que ha aprovat el govern espanyol des que la Plataforma per la Llengua va començar a recopilar-les l'any 2014. Es tracta d'un conjunt molt variat de lleis, resolucions, ordres ministerials i reials decrets que reserven per al castellà una posició de supremacia sobre la resta de llengües autòctones de l'Estat i li adscriuen una sèrie de drets arreu del territori que no s'han previst mai per als parlants d'altres llengües ni tan sols al seu territori propi.”

            El Govern central sap que aquest tracte a les altres llengües dels territoris que en tenen de pròpies els garanteix una quantitat de vots suficient per mantenir-los en el poder. Així han estat educats i ho són encara, els espanyols. El que passa és que atacar la llengua pròpia a les Illes Balears pot suposar la pèrdua del govern als partits que es diuen “progressistes” sense ser-ho. Això no ho haurien d'oblidar.
 

lectures 852 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.