Joan Lladonet


Diumenge, 24.6.2018. 11:26 h

En temps de futbol, entre curts i llargmetratges

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 7 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







            Ja tenim la seu plena d'ous, partit socialista en el poder, a Madrid i aquí, promeses de dialogar amb els catalans, amb tots? Amb nosaltres també? Tranquils... si no sou catalans no parlaran amb vosaltres. Només parlarà amb els catalans. Ho has entès bé? Tu, sí, tu que em llegeixes de mala gana i esperant trobar -hi un acudit que no arriba. Com que els temes polítics no interessen gaire, ara tenim el futbol mundial per compensar. Com que Espanya no ens està oferint dies de glòria per penjar banderes al balcó, el nostre ídol serà el Madrid, aquell que ha robat l'entrenador espanyol, però ha deixat el millor jugador del Madrid, un tal Cristiano, com el que s'ha carregat a l'esquena una de les terres veïnades de l'imperio, la de Portugal, i el millor jugador del món fa que Portugal vagi davant a la classificació i se li pugui augurar un esplèndid paper a aquest campionat mundial, cosa que no farà Argentina, ja que Messi, aquell jugadoret regularet ha agafat el paper perdedor de la república i no el paper guanyador del Barça i ha deixat també en evidència tots els que el defensaven com el millor jugador del món, quan, segurament, el seu equip no serà capaç d'arribar ni als octaus de final, i el jugadoret, que ja ha fallat un penalty, no serà capaç ni de fer un sol gol. Així perdrà el seu últim defensor, el que va ser millor jugador del món, Maradona. Ara devora les banderes espanyoles es pot penjar la bandera portuguesa, amb la cara del cristià Ronaldo. Aquesta és una bona aposta.

             Ara vos he de confessar que he anat als millors cines de Palma i a alguns de poble per contar-vos les pel·lícules que han anat transcorrent aquests dies: És una pel·lícula per a a infants, és a dir, una pel·lícula que basta la comprensió que té un infant per entendre-la. El protagonista és un tal Rivera, president dels “Ce essa”. No sap com llevar-se del damunt els partits sobiranistes catalans i bascos i creu que la millor solució és reformar la llei electoral, de tal manera que tots els que no superin el 3% dels vots de tot l'Estat, quedin fora del Parlament espanyol. Per això assegura que els espanyols, tots, no poden estar en mans d'aquells que només són els representants d'un 0,5% de la població. Diu que la sanitat espanyola, l'educació, la dependència i totes les partides dels pressupostos de tot l'Estat no poden estar en mans d'aquells que volen liquidar Espanya, també usa altres paraules sinònimes com esmicolar, trossejar, dividir, acursar, fer desaparèixer, etc. Per si encara n'hi ha que no l'hagin entès, afirma que el nostre sistema electoral hauria de protegir la igualtat dels espanyols i l'interès general. Elemental, no? Per si encara n'hi hagués que no ho entenguessin, acaba el seu adoctrinament manifestant que no es pot acontentar només a Puigdemont i a Torra, o a partits separatistes i separadors, que s'ha de satisfer tots els espanyols. Ah que ja s'ha entès. Ah que ja podem votar “ce esses”?

             Ara vos contaré un curt, la reacció d'uns afeccionats a la “Roja”, que devien estar molt cabrejats per l'empat d'Espanya amb Portugal i devien trobar que els “indepes” estarien satisfets. Per tant, s'havia d'emprenyar els independentistes, i com se'ls va ocórrer fer-ho? Idò cantant el Cara al sol, pels carrers de Barcelona, i per si aquests no ho havien entès, corejant la consigna: Puigdemont, a prisión. Així es varen fer espassar els nervis. Qui són els violents? Qui són els rencorosos? Qui són els que fomenten l'odi?

              Un altre curt, amb ample significat, el conta per twitter en Marc Valls i Gurt, se suposa que professor de secundària, el qual especifica que varen anar de viatge a Tenerife, i que l'única interacció entre els seus alumnes i els de Sevilla, Terol i Badajoz va ser la de “putos catalanes de mierda”, davant la permissivitat i indiferència dels professors.

             El darrer llargmetratge que vos contaré és que suposa posar les coses al seu lloc i els punts sobre les is corresponents de qui és el partit socialista i què en podem esperar d'ell. Per entendre-ho, primer haureu de contestar les dues preguntes següents: quines són les llengües de l'Estat espanyol? Cada una d'aquestes llengües, ha contribuÏt a la formació de la cultura corresponent? Una vegada les hagueu respost, heu de saber que el Ministeri de Cultura i Esport del Govern de Pedro Sánchez, l'endemà del nomenament del corresponent ministre, va publicar al BOE el text següent: "Corresponde al Ministerio de Cultura y Deporte la promoción, protección y difusión del patrimonio histórico español, de los museos estatales y de las artes, del libro, la lectura y la creación literaria, de las actividades cinematográficas y audiovisuales y de los libros y bibliotecas estatales, la promoción y difusión de la cultura en español, así como el impulso de las acciones de cooperación cultural y, en coordinación con el Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación, de las relaciones internacionales en materia de cultura". Si hi heu vist cap referència a “las otras lenguas”, que cita la Constitució és que sabeu llegir el que no es diu. Així que poca cosa es pot esperar d'aquest govern, el president del qual ja s'ha manifestat contra l'eusquera. La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, no ha complert amb els seus deures de donar a conèixer qui som i cap a on cal que anem. 
























lectures 789 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Antònia fletxa Campos
24 de juny de 2018, 23.39 h

Així és!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.