Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024
Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024

Repressió lingüística total del PP contra el català al País Valencià i a les Illes

|

- Publicitat -

             La FAES, reducte de savis i pensadors del PP comandats per l’expresident Aznar, és la fundació on es couen les mesures que ha d’adoptar el PP en tot l’àmbit estatal. Des de fa uns quants anys tenen entre cella i cella l’eliminació de l’euskera, el gallec (galaicoportuguès) i el català (inclòs el català que anomenen com a valencià al País Valencià). L’asseveració anterior la demostra la frenada que s’ha fet a Euskadi, únic lloc on es permetia la separació de l’alumnat per qüestió de llengua i després que s’hagués demostrat el fracàs d’aquesta manera d’actuar, quan es volia passar al mètode de conjunció que s’usava als Països Catalans, aquesta qüestió s’ha impedit; al País Valencià, el conseller Alejandro Font de la Mora vol suprimir les poques línies que queden en català, amb l’excusa de fer un ensenyament plurilingüe, i a les Illes, el futur president de la Comunitat vol eliminar el català com a llengua vehicular de l’escola i que els pares triïn la llengua d’ensenyament com si d’una petita Babel es tractàs i també recorrerà a l’ensenyament plurilingüe per aconseguir que el català sigui utilitzat a les assignatures “maries”.
 
            No, no m’he oblidat del gallec (que van aconseguint divorciar-lo del portuguès), sinó que us faré cinc cèntims de com ha anat allà la implantació d’aquest model plurilingüe, a partir d’una entrevista feta a Carlos Callón, president de la Mesa per la Normalització Lingüística. A partir d’ara, us resumiré les seves paraules i en trauré algunes deduccions:
           
Pensa que Galícia ha estat un banc de proves amb la idea d’estendre la involució lingüística i cultural a la resta de l’Estat. Han reduït l’ensenyament en gallec teòricament a un terç, quan en realitat és molt més, tenint en contra sindicats, associacions estudiantils i moviments de renovació pedagògica. És un pla dissenyat a Madrid que pretén fer retrocedir totes les llengües que no siguin el castellà. Hi ha problemes de tota casta, com és el cas de centres que fan en gallec la religió i l’educació física, però n’hi ha altres que no avancen en el trilingüisme, perquè s’aferren al fet que el decret parla del 50% en gallec i el 50% en castellà i anar introduint l’anglès com a llengua vehicular a mesura que es pugui.
 
Pens que aquesta és una opció a tenir en compte a l’hora de la resistència, ja que no augmentaran les despeses en el sector de l’educació ni hi ha mestres suficients preparats per fer l’ensenyament en anglès.
 
Carlos Callón continua explicant que allà la llibertat d’elecció a infantil ha consistit a demanar als pares en quina llengua parlaven als seus fills i segons responien gallec o castellà, s’apuntaven a una llista o a una altra. S’ha de tenir en compte que un 40% de famílies varen respondre que parlaven als fills en gallec i només hi fan les classes un 10% de l’alumnat. A Núñez Feijoo li varen demanar per què existia aquest desfasament i va contestar que les majories decidien sobre les minories.
 
Per tant, aquí vull fer un incís per avisar que no pensen enviar dos mestres a una escola (un per al català i un altre per al castellà), sinó que els i les mestres seran els mateixos o les mateixes i les classes es faran en una llengua o en una altra segons el que hagin dit la majoria de pares o mares. Així que envien l’elecció de llengua a porgar fum, perquè pensen que la majoria, especialment a les ciutats, triaran la llengua castellana.
 
Callón va explicar que el decret assenyala que les humanitats es facin en gallec i les científiques i tècniques en castellà. Això significa que queda prohibit fer les matemàtiques, la física, la química, etc. en gallec i les editorials deixen de publicar material en gallec sobre aquestes matèries. També va afirmar que la presència del gallec en l’ensenyament no universitari, segons les avaluacions més optimistes, és d’un 25%.
 
El professorat ha reaccionat molt bé i pot servir de model davant la determinació del PP valencià i del de les Illes que volen destruir tot el que s’ha fet durant uns trenta anys a l’escola per la normalització del català. Allà, a Galícia, molts professors i professores de ciències han lliurat un escrit a la Xunta de Galícia i han dit que continuaran fent la seva assignatura en gallec encara que els expedientin i no els poden expedientar, perquè set organitzacions han recorregut el decret que continua “sub-judice”.
 
Els elements que ens poden ser útils cara a una confrontació del PP contra el català a les escoles a partir de qualsevol decret és recórrer-lo, tenint en compte la Llei de Normalització, l’Estatut i la Constitució, a més de l’objecció de consciència del professorat, i encara els haurem d’agrair que es posi en marxa una immensa mobilització i reacció socials, que serà molt positiva.
 
    

Publicitat

Opinió

Minut a Minut