El dissabte 6 de febrer més de 300 persones responien a la crida feta pels professors de català de l’Éducation Nationale, participant en una cassolada al peu del Castellet, no ja per avançar, sinó per conservar les engrunes actuals. El detonant d’aquesta protesta, a la qual podeu mostrar la vostra solidaritat signant aquest manifest de l'APLEC : una reducció d’hores de llengua catalana als col·legis públics d’antre un 30% i un 75% segons l’establiment; fins i tot la supressió pura i simple de la secció bilingüe votada en el darrer Consell d’Administració del col·legi de Prada. Amb el pretext d’una reforma en l’ensenyament als col·legis, el rectorat de Montpelher a diferència del que succeeix a l’Acadèmia de Bretanya o d’Iparralde, no dóna la partida pressupostària necessària als establiments nord catalans perquè puguin mantenir el nombre d’hores en català
Dues setmanes abans, el 24 de gener, en unes votacions esperpèntiques tant pels pocs diputats presents com pel fet que el grup socialista fes votar a diputats absents, l’Assemblée Nationale rebutjava unes proposicions de llei, del grup ecologista, en favor de l’ensenyament immersiu en llengües regionals, i a la llur utilització en els espais públics i audiovisuals. Que per cert, on eren els senyors Aylagas, Cresta, Olive o Siré? Cap dels diputats elegits a la Catalunya Nord no va jutjar important de participar en aquesta sessió, cap d’ells va prendre una part del seu temps en favor de la llengua catalana. N’hi hagués hagut prou amb que dos d’ells votessin favorablement a la iniciativa presentada pel diputat bretó Paul Molac per dotar als centres immersius de La Bressola d’un marc favorable pel seu desenvolupament, per fer que France 3 o France Bleu Roussillon tinguessin mitjans normatius i econòmics per fer emissions en català, per impulsar i visualitzar la presència de la llengua catalana en la senyalització dels espais públics, a la SNCF, a La Poste, etc. Però no. Els nostres diputats han decidit altrament, han decidit que no serà així, que res d’això justifica que es desplacin per complir amb la seva feina, com tampoc no ho han fet el 95% dels 557 diputats.
I aquests són els elegits que es suposa que ens representen i que defensen els interessos de la Catalunya Nord? Anem servits, doncs!
I encara poc abans, el 27 d’octubre de 2015, era el torn a l’oposició, mitjançant els seus senadors i malgrat la promesa electoral de François Hollande amb la conveniència del grup socialista, de barrar el pas a qualsevol mesura, ni que fos simplement simbòlica, en favor de les llengües regionals, amb llur oposició a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritzades.
Tres exemples, molt propers en el temps, que deixen ben a les clares que l'estat francès, els seus representants, les seves administracions, poc importa, actuen sense dubtar, com un sol cos, en la seua particular croada contra la diversitat cultural i lingüística que representen llengües com el català, el basc, l'occità, el bretó, el cors o l'alsacià.
I quan un estat com el francès, amb totes les eines, estructures i mitjans ens ataca sense falles és de tota evidència que nosaltres no ens podem pas permetre de prescindir de la solidaritat i unitat en la resposta. O tots plegats, els que per motivacions que poden ser polítiques, culturals, folklòriques o simplement alimentàries, prenem consciència que cada atac contra un de nosaltres és un atac contra tot el conjunt i que a una agressió política cal una resposta política i social, o tenim molt mala peça al teler. Que ningú no es pensi que això no va amb ell, ni confii en que siguin els altres que ens trauran les castanyes del foc, perquè no és així.
Si no estirem tots, i en el mateix sentit, ella no caurà. I ho sap …
