- Publicitat -
Des del 2014 que la cantarella del “últims pressupostos autonomistes” sona més com una il·lusió que no pas com una realitat a curt termini. Si la consulta del 9N va avocar la societat catalana a fer front al primer gran repte contra l'Estat amb la percepció que el Sant Jordi de l'any 2015 el país ja estaria, o podria estar, preparat per declarar la independència –una data que l'Assemblea Nacional Catalana considerava “plausible– ara, els del 2017 ho tornen a ser però amb l'horitzó del referèndum per a, com a màxim, la segona quinzena de setembre. És a dir, un repte a curt termini i unes conseqüències clares.
Arribats, de nou, a una tessitura que és similar, però no igual, que la de l'any 2014 em pregunto: cal que Junts pel Sí i la CUP entrin a debatre com gestionen les molles d'una institució que no té plenes competències sobre els serveis que pot oferir als seus ciutadans? Hem de reviure baralles quan l'Estat intervé el 95% dels ingressos de Catalunya?
En un context de negociació autonomista per facilitar uns comptes que faran possible un marc sobiranista, fóra bo que amb un repte a curt termini, com és el referèndum, les dues forces tirin pel dret amb uns pressupostos que tenen un marcat caràcter social que sempre serà insuficient per la manca de recursos. No oblidem els múltiples incompliments de l'Estat amb la Generalitat – vegeu l'escandalós cas de la llei de dependència on l'executiu català hi aporta més del 80% quan el govern espanyol hauria d'ingressar el 50%-.
Si els qui representen la majoria absoluta independentista al Parlament entren en una batalla de desgast que només afectaria la majoria social pel 'sí', alguna cosa no quadra. Són sis mesos, o caixa o faixa.
Publicitat
