Joan Solé


Dimecres, 7.12.2016. 11:56 h

Odi al futbol modern

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes
Si ets seguidor del Barça, i algun cop vas al camp, potser has pogut detectar que nosaltres, els culers, no som l’afició que més s’implica en l’animació. Això no vol dir, però, que no desitgem la victòria com tantes altres aficions, és només la nostra naturalesa. Degustem el futbol amb el silenci del Liceu, quatre crits de “Barça! Barça!” quan la situació ho demana i esperem que l’equip ens aixequi del seient. Si, en canvi, tens l’honor i el plaer de tenir un abonament i fa més de deu anys que vas a l’estadi i has vist com Zidane marcava de vaselina a Bonano, la tornada de Figo al Camp Nou, l’error de Roberto Carlos i Casillas perquè Eto’o marqués a plaer o el 5-0 de Guardiola contra Mourinho, amb tota seguretat, si has anat a l’estadi aquest últim clàssic, hauràs notat que a poc a poc el camp està deixant enrere la tradició i l’afició per incorporar-se al futbol modern que ho interpreta tot sota els principis del màrqueting i l’expansió per l’expansió.
 
El problema d’aquesta naturalesa del soci del Barça, d’ésser tranquil que fins fa pocs anys es fumava un gran puro, és que avui dia hi ha un corrent generacional que vol trencar amb l’actitud de mer espectador i, el que és més important, lluita contra el mercantilisme de l’esport. Vol sentir-se part del club, treballa per mantenir-se fidel a la història que ens ha fet grans, pressiona perquè hi hagi preus més accessibles per aquells que volen acompanyar l’equip als seus desplaçaments i s’implica més en l’animació. Ho viu, ho sent. Ha vist com un equip que lluïa Unicef s’erigia com un referent futbolístic i solidari mentre guanyava tots els títols que es van disputar l’any 2009 sense formar part de la llista dels grans clubs de negocis com ho eren el Real Madrid i el Manchester United en aquell moment. Ho feia, a més, amb la bandera dels valors. Un concepte que avui se’ns nega després que la junta pactés amb la Fiscalia que el club assumeix haver comès dos delictes fiscals per exonerar Rosell i Bartomeu.
 
On són els culers?
 
Dissabte passat, amb tota seguretat, vaig viure el clàssic menys passional de la meva vida al Camp Nou. Tinc 26 anys, ja són 14 anant al camp i en cap clàssic he sentit mai l’afició tan lluny del seu equip com el cap de setmana. La revenda, tant dels socis com del club a través de pàgines web especialitzades, està matant l’estadi. S’apaga, perd la força de la passió i la tradició. S’endinsa en el món del futbol modern, els seients van plens de selfie addictes, persones que no compren la seva entrada per animar o veure el partit, sinó que ho fan per exhibir un postureig ranci, volen viure l’experiència d’un clàssic i que quedi constància a les seves xarxes socials per tenir tants likes i comentaris com siguin possibles. Una foto amb els llavis fora amb la gespa darrere, un pal de selfie i una bufanda de 23€ de la botiga. Prop meu costava veure qui no era turista. Si abans et quedaves sol cridant, aixecant-te i animant els teus 11 jugadors mentre un tribunero et reclamava, sense dir si us plau, que havies de seure, aquest cop et quedaves sol mentre un turista t’intentava fer una fotografia sota el títol de ‘Barca fan in Camp Nou’. Important el concepte ‘Barca’, el seu teclat no té la ce trencada.
 
Som una atracció, el Camp Nou és una parada més d’un tour turístic que et promet viure experiències inoblidables. Som el futbol modern, som un cartó a mida real de Messi amb un cartell que diu ‘¡Oferta! Vive el clásico por solo 150€’, un vídeo a Instagram, una selfie pel Facebook i, si m’esmero més a pensar, una borratxera. El gol de Suárez es va viure amb més passió en un bar que no pas a la tercera graderia on, per cert, els tres nois de davant meu que em van demanar tres vegades que els hi fes una foto, van gravar amb els seus mòbils.
 
Estem perdent el futbol, i el que és pitjor, la seva essència. El Barça ja va vendre la seva ànima amb el contracte amb Qatar, ara, amb una junta que posa per davant el model econòmic que el model esportiu, perdrà també la seva afició. La tradició que ton pare o avi et porti al camp per primera vegada i sentis que aquest és el teu lloc. No sóc una persona d’odiar, entenc que ignorar és l’oposició a l’amor. Tanmateix, aquest cop no puc ignorar que aquest model està matant el Barça. Som camí del model NBA, un gran show, grans jugadors però una afició que interpreta l’esport com un espectacle. És per això, per evitar que fem de la nostra passió un producte, que hem de declarar la guerra al futbol modern.
 

lectures 2561 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Boira baixa fletxa Barcelona
11 de desembre de 2016, 21.18 h

No et falta pas raó, Joan. Estic amb tu i el que prou bé expresses (té gràcia, això que dius del "Barca fan"…).


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Joan Solé logo rss

Periodista | Fundador de RevistaMirall.com

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.