- Publicitat -
Estem acostumats a generar monstres polítics i culturals, aixecar figures i moviments que vistos amb perspectiva hom al final s'acaba preguntant quin és el motiu concret pel qual l'han catapultat a les primeres pàgines dels diaris. L'últim exemple és la polèmica, falsa polèmica, generada per les paraules de Jordi Cruz sobre la figura del becari. Una polseguera mediàtica contra una figura que, al cap i a la fi, no ha fet més que despullar com funciona el sistema. Cruz ha dit allò que no diuen aquells altres que, igual que ell, tenen una plantilla formada en gran part per becaris. La diferència entre el xef i els altres caps que nodreixen els seus projectes d'estudiants en pràctiques, treballadors encoberts, és que en Jordi ho reconeix: “Podria tenir només 12 cuiners contractats i el servei seria excel·lent, però si puc tenir a 20, serà fins i tot millor. Les dues parts guanyen. És un 'tu em dónes les teves mans i jo t'ensenyo'”.
La polseguera generada per les seves paraules és molt superficial, la realitat dels becaris hi és, ha estat i seguirà sent amb o sense les paraules del cuiner perquè no hi ha l'ànim de lluita per canviar la situació. És hipòcrita encendre's contra en Jordi Cruz i no contra els sindicats, que justifiquen la seva existencia amb la manifestació anual de l'1 de maig amb una clara desmemòria temporal: cinc anys després de l'aprovació de la reforma laboral anuncien que “s'ha acabat la paciència” -una mica més i l'esgoten quan les subvencions s'acaben-. És ser prim mirat quan s'acusa el Restaurant Abac Barcelona de ser explotador i obvia que la gran majoria d'empreses de, per exemple, el món peridístic, tenen el mateix funcionament. I és un mentider el tertulià que diu que cal potenciar i ajudar la figura del becari quan a la redacció del seu diari no només gaudeix d'una generosa quantitat d'aquests, sinó que després els incorpora a la plantilla amb un sou precari i una jornada explotadora.
Potser el gran problema de la figura del becari és que cada vegada representa menys la de l'aprenent, aquell que s'incorporava a una empresa per aprendre l'ofici i desenvolupava els seus coneixements pràctics i teòrics amb la intenció de, més endavant, formar part del projecte. El becari, en resum, és un treballador sense experiència que renova la plantilla cada quatre mesos. Un individu que arriba amb il·lusió i marxa amb una sensació confusa, amb una batalla interna sobre allò que s'esperava i el que ha acabat sent.
La gravetat de la situació del becari és que, un cop s'incorpora al mercat laboral, evoluciona a la de precari. Està disposat a acceptar un contracte miserable amb unes condicions deplorables. Al final, acaba acceptant una manera de viure basada en la subsistència, obviant que un sistema que et condemna a sobreviure és un mal sistema. La victòria d'aquest sistema és la passivitat per combatre'l.
Publicitat
