Demà al CIE de Zona Franca, insult de Rajoy i de Rubalcaba als DDHH

 Transcorreguts quatre mesos d’ençà que els diputats republicans vam demanar oficialment poder visitar el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, i després d’haver hagut de demanar empara oficial al president del Congrés pel fet que ni tan sols se’n responia, finalment el ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz ens ha concedit permís.
Sembla ser que la visita ha estat reconvertida a fi i efecte que també puguin venir-hi altres diputats de grups distints. Doblement interessant perquè podrem entre tots mirar de focalitzar una mica més l’interès sobre aquesta mena de presons administratives que ens han d’avergonyir més que no pas cap altra cosa.
Perquè el Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona i la resta que hi ha arreu de l’Estat són una veritable icona de la vulneració dels Drets Humans. Es del tot incomprensible que una persona pugui ser privada de llibertat per una falta de caràcter administratiu, com és el fet de no tenir la documentació en regla. Val a dir que, més enllà de les situacions extremes que s’han donat de maltractaments i morts en aquesta mena d’instal•lacions (en el CIE de Barcelona hi ha hagut agressions verbals i físiques sobre persones protagonitzades per funcionaris que sempre han estat arxivades malgrat les denúncies judicials), més enllà que les condicions siguin fins i tot més dures i menys garantistes (apallissaments, emmanillaments i dèficit d’assistència sanitària) que les que s’incorporen en els reglaments penitenciaris, molts dels expedients no acaben ni tan sols en una resolució d’expulsió. Altrament, tot i que la casuística és múltiple, convé tenir en compte que hi ha interns que hi són, que han perdut la llibertat pel sol fet que, després d’anys de treballar, en haver perdut la feina, s’han vist arrossegats cap a l’escenari de la il•legalitat” sobrevinguda. I, ara, empresonats!
Una societat democràtica no pot permetre’s ni aquesta mena de centres ni l’opacitat amb què s’ha actuat. Ni les entitats no governamentals poden entrar d’ofici, sense avisar, que seria el que pertocaria.
Recordo que quan es va tramitat la llei d’Estrangeria, Rubalcaba va tenir tot l’interès del món (i se’n va sortir pequè PP i CiU van ajudar-lo, tot i que alguns dels diputats socialistes -no diré noms per no comprometre’ls- ponents de la llei no hi estaven gens d’acord) a allargar fins a 60 dies l’estada màxima de les persones. Deia que era el que es necessitava per fer la feina de repatriar-los. Insultant! També vam demanar, a través d’esmenes, que en qualsevol moments ong’s i diputats del Congrés i del Parlament (i dels altres també) poguessin accedir-hi. No obstant, no ens en vam sortir.
Demà parlarem amb el director. Ben segur que el que ens explicarà serà interessant i també li farem preguntes. I demanarem que ens ensenyi les instal•lacions. Però sobretot volem parlar amb interns.
Espero que no ens posin entrebancs!