Dimecres al Congrés: Els “Papers de Salamanca” encara no els han tornat”

Queden per tornar centenars de caixes! Per això, quan el 26 d’abril de 2012 el Ministre de Cultura manifestà en una reunió amb el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya que abans del dia 30 de juny es retornaria la documentació incautada dipositada a l’ Archivo General de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca, respiràrem. Com que venim d’on venim (anys i anys d’incompliments i retards!), les paraules de Wert foren ben rebudes. En aquest sentit, cal tenir present que l’anterior ministra de Cultura González Sinde ja ens havia fet arribar la seva predisposició a fer efectiva la devolució de la documentació que havia estat digitalitzada abans de la dissolució de les Corts el mes d’octubre (parlem de 86.000 imatges de documents, 225 caixes), amb la qual cosa s’acomplia l’article 2 de la Llei 21/2005 que en mandata el retorn de la documentació en el termini màxim de tres mesos una vegada identificada..
Finalment, el govern del PSOE se’n va desdir (val a dir que fonts del mateix Ministerio de Cultura van tenir interès de fer-me arribar que el responsable de l’incompliment no era la ministra, que ja tenia contractada l’empresa de transports, sinó la Presidència del govern; és a dir, Moncloa.
Han transcorregut prou mesos des que Wert s’hi va comprometre i el retorn encara no s’ha fet efectiu. Afirmen que sí, que ho retornaran tot, però els mesos van passant, bo i sumant menyspreus, sobretot tenint en compte que es tracta de documentació que pertany a persones físiques i jurídiques que l’esperen i l’han de rebre una vegada estigui en mans de la Generalitat. Parlem de menyspreu i ens quedem ben curts. Es inacceptable atès el significat de la devolució, llargament reivindicada per la societat catalana des de fa tants anys i al fet que es tracta de documents de ciutadans que els esperen en candeletes atenent a raons personals, familiars, sentimentals i patrimonials.
I aquí no acaba l’afer. Així com ens en vam sortir, d’entrada, pel que fa a la documentació de la Generalitat i la dels particulars en incorporar-se a la llei del 2005, en va quedar fora la documentació dels municipis, bàsicament del Principat i del País Valencià. Fins ara, totes les iniciatives que hem endegat en aquests sentit han fracassat. Però hi tornem, sobretot ara que alguns dels ajuntaments (Barcelona, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Gandesa, Tarragona, Valls, Vic, Sallent, Sant Cugat del Vallès, Vilanova de Segrià, Vilanova i La Geltrú) els han reclamat. Cert que el govern s’hi nega, la qual cosa no vol dir que no incorri en contradiccions que afebleixen la seva posició com ara que el Ministerio de Cultura el 29 de juliol de 2010 retornés a l’ajuntament de Barcelona documentació municipal requisada amb la mateixa voluntat repressora trobada a l’arxiu de l’antic Gobierno Civil. El fet és que el govern espanyol continua negant-s’hi, argumentant que a la llei no se’n parla, bo i oblidant, tanmateix, que l’Estatut (article 2) reconeix que la Generalitat està conformada per totes les institucions catalanes, ajuntaments inclosos.
Dimecres, a la Comissió de Cultura del Congrés se’n tornarà a parlar (debats i votació) a instància d’una iniciativa d’Esquerra. Retorn immediat del que encara resta i dialogar sobre la documentació municipal.