Una persona homosexual a Europa i que encara no ha sortit de l'armari, però que té pensat fer-ho, es pot trobar amb una conjuntura de dificultats relacionades amb el seu voltant, per por a la no acceptació com pot ser: la família, els amics, els companys de feina,... però també unes lleis, i per tant, un estat que no vetlli pels seus drets, així com una església que cada vegada és més reaccionària amb el desenvolupament de la societat. Tot i així s'ha de reconèixer que a Europa és més tolerant amb els drets dels homosexuals que l'Orient Mitjà; tot i així encara en molts països de la Unió Europea els homosexuals encara no es poden declarar en matrimoni i/o adoptar.

Però la cosa canvia quan les lleis del teu país et condemnen a la presó, a agressions físiques o inclús a la mort, com és el cas dels països islàmics, a més, a un estil de vida on la religió encara té una importància molt arrelada amb la vida quotidiana, per tant, a la societat i a l'estat.
No només ha d'ésser un martiri psicològic, ja que la teva sexualitat es posiciona contrària a una societat i a uns valors totalment diferents als que veus pel carrer, sinó també a una temença d'estar perseguit per un estat que pot ensorrar la teva vida, tant a nivell personal (com la família i amics), sinó també a un nivell professional (discriminació a la feina, o fins i tot, acomiadament).

Tot i així, per salvaguardar la seva intimitat i arribar a un grau d'alliberació, molts homosexuals aprofiten l'anonimat que permet internet, per intercanviar impressions, opinions, i obrir nous debats entorn a l'homosexualitat, i sí, també clandestinament, citar-se amb persones del seu mateix sexe per fer sexe.

És intolerant, improcedent i innegable dir que hi ha un grau de permissivitat i d'alliberació dins del món homosexual encara, ja que molts països (i no només islàmics) es condecoren amb la carta de drets humans, quan només el que fan, és violar-la.

Com a persona homosexual, dins del món Europeu, i reaccionari a qualsevol estímul bàsic de drets de tota persona, em sento avergonyit d'un món que encara a ple segle XXI faci i reaccioni d'aquesta manera, negant els drets a persones que volen viure la seva sexualitat lliurement.

Perquè vostès, ni tampoc jo, sabem el que és no sortir de l'armari per por a ser executat.

>Jordi Cirach

Articulista i redactor cultural.