Ahir venint de comprar uns regals a un gran centre comercial de Barcelona, em va sorprendre la notícia que Ernest Benach deixava la política activa, renunciava a el seu escó al Parlament, tal i com ho feia actualment com a president del Parlament de Catalunya i segon candidat d'ERC per Barcelona. Ho anunciava d'una manera moderna, tal i com ell ha volgut impulsar les seves polítiques 2.0, al seu blog, en un article titulat “La decisió més difícil”, on destaca que "És una decisió molt personal i meditada. I, evidentment, va lligada al missatge que ha enviat la ciutadania amb els resultats electorals obtinguts per Esquerra Republicana de Catalunya aquest passat diumenge". També tal i com feia Puigcercós diumenge en declaracions a TV3 “Els resultats electorals de diumenge són uns mals resultats per Esquerra. Se n'hauran d'extreure lliçons, s'haurà de reflexionar, caldrà prendre decisions.” i destaca en visió de partit que “La direcció actual d'Esquerra ha de plantejar escenaris de futur i marcar camins, i ha de saber fer, i liderar, aquesta transició. Cal sumar, innovar i créixer.” No anuncia una retirada rotunda de la política “No deixaré de servir aquest país, ho porto a la sang.” sinó deixar de fer-ho des d'un espai menys públic i de menys responsabilitat. En l'article també destaca que una nova Esquerra ara ha de ser més innovadora i responsable, com mai, per assimilar un nou concepte de país; i remarca que la seva feina com a President del Parlament ha sigut de gran orgull i de satisfacció.

Per Esquerra, aquestes eleccions no han sigut favorables, i és totalment comprensible, ja que dipositar el vot per aquesta formació política no era fàcil, davant la comtessa del tripartit, la falta de lideratge de Puigcercós i la divisió del independentisme que ha vist que la manera d'aconseguir la independència amb Esquerra no era viable, i que per tant el vot ha anat per altres camins, com és Solidaritat Catalana o Reagrupament.
Puigcercós també al seu blog, anunciava abans que Benach, que posa el seu càrrec a mans del partit. A can Esquerra hi calen nous camins, fora de personalismes i d'antigues conviccions polítiques, ja que ara tenen el repte de tornar a demostrar que per Esquerra el seu principal full de ruta és la independència, i tornar a convèncer als seus votants, i no ho tenen gens fàcil.

En una visió més personal, haig de comentar, la meva estima a la figura d'Ernest Benach com a gran parlamentari i on destaco la meva tristesa a la renúncia al seu escó al Parlament, perquè crec que a més de ser un gran professional i de primer nivell, ha estat una persona amb una acció de govern clarament visible, on ha impulsat noves maneres de fer política, i de gran estima al seu país.

Gràcies Benach.