La setmana passada la societat valenciana, i de retruc també la catalana perquè això ens afecta a tots, va presenciar el tancament de les emissions de TV3; sembla mentida doncs, que una cadena com és Intereconomía no només existeixi, sinó que també amb els seus programes creï una discòrdia inútil i confrontada, basada en l'insult i la mofa.
 

El 4 de juny del 2010 ens va sorprendre, i dic que ens va sorprendre perquè ni la més baixa programació d'algunes cadenes d'àmbit privat espanyol cauen en aquest escarniment, la notícia que un tertulià d'Intereconomía, Eduardo García, del programa “El Gato al Agua” insultava la ex-consellera de sanitat, Marina Geli, titllant-la de “zorra”. Clar, ens sobta perquè estem acostumats a una fluixa ridiculització en clau d'humor i no gens malintencionada dels polítics com fan en el programa “Polònia” a TV3 o no només aquest, sinó també “Mire Usté” a Antena 3, o en la mateixa cadena Intereconomía amb “Los Clones”, que són programes justament d'humor i on es cerca el gag fàcil i entretingut, però clar, ens sobta perquè aquest no és el cas, ja que aquest és un magazín de debat d'actualitat. Però seguim perquè exemples com aquests tenim una bona collita.
 

Tots tenim en la memòria la manifestació amb el lema “Som una nació” del passat 10 de juliol del 2010, on aquesta manifestació no només va tenir un ressò important a nivell espanyol, on la majoria de cadenes, diaris i emissores van parlar sobre la resposta de la societat catalana davant la sentència del tribunal constitucional, sinó que també a nivell internacional aquesta manifestació va ser notícia en diferents mitjans com la Aljazera, la BBC, o Le Figaro per esmentar-ne alguns. Però darrere tot pronòstic, Intereconomía ens obria un informatiu amb aquest titular: “Miles de personas disfrutan del calor del verano en las playas de Barcelona” i justament podem veure en el reportatge com alguns dels assistents a la manifestació portaven estelades, doncs bé, Intereconomía no va fer esment en el seu informatiu d'aquell dia, de la manifestació més important fins ara de la societat catalana.
 

Aquest cas que parlarem ara va ser un cas bastant conegut, ja que va tenir un cert revol mediàtic en els mitjans espanyols. Intereconomía va fer un anunci promocional on s'utilitzava la imatge d'homosexuals i el Ministeri d'Indústria va sancionar la cadena per considerar il·lícit aquest anunci anomenat “Orgullosos de qué?”, una sanció que els hi va costar 100.000€. 

Però seguim amb aquesta tònica, ja que la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, va mostrar el seu rebuig a les paraules de Xavier Horcajo, on al seu programa a Intereconomía va mofar-se ell i els seus col·laboradors, de Carla Antonelli on reien i feien broma del seu gènere, el seu nom i de la seva realitat com a transsexual. La FELGTB entén que es tracta d'una agressió contrària a la llei i ha interposat una reclamació al Consell Audiovisual d'Andalusia on elevaran la queixa particular per la qual es va multar la homofòbia d'Intereconomía. La FELGTB doncs, espera que el Consell Audiovisual d'Andalusia estudiï el cas i l'elevi al Ministeri d'Interior, com es va fer amb l'anunci contra l'”Orgull”, i aquest torni a condemnar a Intereconomía amb la finalitat de que aquest canal respecti l'ordenança jurídica espanyola.
 

També és interessant veure com els mateixos treballadors d'Intereconomía intenten rebatre l'opinió de la gent del carrer quan aquests sorpresos els hi diuen que treballen en aquesta cadena.
 

Bé, per aquests exemples, i també m'imagino (tant debò m'equivoqui) pels que vindran, que aquesta cadena si no remodela la seva programació hauria de tancar per conviccions morals, ja professionals els hi manquen molts. Ja que no existeix un consell audiovisual espanyol (més enllà de la Academia de las Ciencias y de las Artes de la Televisión) regulador de la programació que emeten algunes cadenes, l'opinió pública -i per tant amb aquest escrit m'involucro- hauria de sumar forces perquè aquesta cadena canviés la seva programació o sinó tanqués. Ja que entenc que no es pot consagrar una cadena mitjançant aquest tipus de programació. I no és un toc de prohibició a la no llibertat d'informació; però la llibertat d'informació no pot ser amenitzada amb la manipulació.

És per això que amb aquest escrit faig un toc a la responsabilitat de la cadena, així com als treballadors i col·laboradors, perquè deixin enrere la manipulació, la intenció de discòrdia i la ridiculització, i basi la seva programació en la transparència informativa i la professionalitat moral.

Moltes gràcies 

>Jordi Cirach