Dilluns, 21.3.2011. 22:18 h
Enguany es celebren els 5 anys del començament de les emissions de laSexta, un canal privat d'àmbit espanyol. Aquesta cadena va sorgir en un context on es canviava d'un govern popular a un govern socialista i per tant en un període transitori important en la història política espanyola i també en la història audiovisual, ja que són diferents els canals que van sorgir d'aquest període com ara laSexta, però també Cuatro.
En el context actual audiovisual espanyol és molt difícil mantenir-se, i encara més si ets una cadena de televisió privada, ja que tothom sap, que moltes cadenes segueixen aquest rumb: producte que no funciona, producte no s'emet o es para d'emetre. Doncs laSexta s'ha mantingut fidel amb una audiència i sobretot a uns paràmetres, ja que actualment és la quarta cadena més vista, i per una cadena jove, això ha sigut un repte difícil.
Tot i que crec que durant aquests anys, la línia editorial de la cadena s'ha perdut, i ha sigut brutalment modificada per una audiència que no s'esperaven. M'imagino la dificultat d'erigir del no res un canal de televisió i segur que no és una tasca fàcil, però quan la cadena va començar a dissenyar la seva programació, s'esperava una altre tipus d'audiència que no ha tingut. LaSexta era una cadena que va començar a emetre per una audiència de tipus estat social mitjà-alt, per una audiència jove i madura amb estudis i preparada, però ha caigut en l'error moltes vegades.
La seva programació és més que criticable, ja que en molts continguts de la seva graella s'han trobat grans esvorancs de tele-escombraria, i han caigut en el parany de totes les privades on es persegueix l'audiència fàcil i gratuïta. I això ho podem veure en programes i reality's com “Generación Ni-Ni”, “Princesas de Barrio”, “Mujeres Ricas”, entre d'altres.
També s'ha de felicitar a la cadena per la seves grans victòries, i són aquells programes que fan de pilars de la seva graella, com “El intermedio”, “Buenafuente”, “Salvados”, entre d'altres programes menys importants com “¿Quién vive ahí?”, “Las fiestas de mi pueblo”, “Este es mi barrio”, etc.
Amb alguns d'aquests programes han aconseguit fer un model de televisió impecable, i per això rep per mi l'honor de recomanar els seus continguts, ja actualment és una de les millors cadenes d'àmbit privat espanyol -per potser no passar-se i dir la millor-.
M'agradaria en un pròxim article d'aquí 5 anys més, per tant 10 anys per la cadena, seguir felicitant laSexta pels seus continguts, i sobretot advertir-la de que no caigui més en el parany de la majoria de les privades.
>Jordi Cirach.
A mi el que m'agradaria és que fos una TV privada en català, pensada per i per a catalans
Per a David, que siguem un país independent, no vol dir que no puguem tenir una àmplia oferta de televisions, tant espanyoles com franceses com si vols també italianes! La cultura és el més important, i, treient sobretot merda com telecinco, la televisió ajuda molt a aquest fet, i encara que parlin en castella, com si parlen en anglès, francès, rus, o el que sigui! si el que diuen és interessant.. perquè no veure-ho? si cal ja posarem subtítols ;)
Doncs a mi m'agradaria que d'aquí cinc anys fóssim un país independent i les valoracions de la Sexta ens la portessin tan fluixa com ara mateix.
|
|
Daniel Torras i Segura Un pacte fiscal de consens |
|
|
Xavier Guarque Les retallades... del PP |
|
|
Josep Huguet Un camí innovador cap a la independència |
|
|
beatlescat TOM JONES VERSIONA McCARTNEY |
