Em sembla coherent la patacada que es va emportar ERC a les eleccions al Parlament i encara més coherent els resultats desastrosos a les municipals.

Una dels primeres solucions per salvar el vaixell d'Esquerra -em remeto a un vocabulari marítim que tan li agrada al senyor Mas- d'aquest rumb a alta mar que el portarà a un remolí que engolirà el vaixell -o millor dit el partit- és reconèixer els errors, i “perquè”? potser és preguntaran vostès, doncs per no tornar a repetir els errors comesos com per exemple el senyor Portabella ha fet a les municipals.

Un dels primers errors -i ja sé que potser li han dit per activa i per passiva, i li han repetit centenars de vegades-, és la reedició del partit la passada legislatura. I aquest potser és un error que vostès mateixos ja s'han adonat i que ja van dirigint, conseqüència d'aquest fatal error van ser les eleccions al Parlament aquest passat novembre, on la majoria de la directiva del partit va tenir l'encert de dimitir dels seus càrrecs. Aquest és l'error més important i que més vots l'han fet perdre, perquè conseqüència d'aquest, va haver la pèrdua de credibilitat l'independentisme que abans veia en les sigles d'ERC un partit sòlid i amb força per poder aconseguir el que una gran part de la població catalana desitja què és la independència, i que just després d'aquest error veia en ERC un partit venut a un govern desastrós que li importava més el partidisme que l'anhelada independència, i és aquí quan la desconfiança va comportar la segregació de l'independentisme.

El segon error ha sigut la candidatura que ha portat el senyor Portabella a les municipals de Barcelona -i parlo de Barcelona perquè és el cap i casal de Catalunya, i una candidatura que conec, però que segur com Barcelona altres poblacions de Catalunya han sofert aquesta mateixa errada- parlo de “la unitat de l'independentisme” que han dut a les municipals. Senyor Portabella i membres de l'equip d'ERC-Barcelona, no es pot portar una candidatura amb l'orgull de dir que porten la unitat de l'independentisme, si fan fora Solidaritat i la CUP. I és aquesta la qüestió fonamental perquè les Candidatures d'Unitat Popular han tingut més vots, per la falta de desconfiança d'Esquerra i per la falsa unitat independentista que han volgut fer creure que portaven.

I tercer gran error, la falta de lideratge d'un partit segregat i esquinçat. La figura del líder és totalment imprescindible, mirin com el senyor Mas ha sabut portar el lideratge a les eleccions al Parlament, talment com va fer durant tants anys el senyor Pujol o el senyor Maragall. Però es troben amb una disjuntiva important, ja que primer el senyor Carod-Rovira deixa un lideratge de partit durant anys que per mi em sembla força bo -no parlo de la seva tasca al govern, sinó de rumb de partit-, i la seva successió és un Puigcercós que mira més cara el partit que envers tornar la confiança al poble català de la candidatura d'Esquerra. També podríem parlar d'una falta de projecte municipal important, i d'una falta de comunicació amb el poble, però això ho assenyalarem a continuació.

Aquests són els tres grans errors primordials d'Esquerra, i que no ha sabut enfrontar-se ni digerir, i que veig que arrossegaran si no obren els ulls a un canvi totalment necessari i important no només pel partit, sinó també per Catalunya que encara els necessita. I ara doncs anem a les solucions per tornar la confiança i la credibilitat al poble català envers ERC.

Una de les primeres solucions és fer una remodelació total de la cara del partit, és a dir, no només canviar el lideratge -que sembla que a l'octubre canviarà- sinó canviar la seva imatge envers la societat catalana. Crec necessari el canvi profund d'ERC, i començaria -tal i com va fer CiU en les passades eleccions i que tan bon resultat li han donat- per un rentat d'imatge començant per logo i el líder del partit. I dic el logo -tot i que sembli una bestiesa- perquè un canvi d'imatge radical d'una nova Esquerra més propera al ciutadà, més identificada amb el sentiment català independentista donaria una nova impressió d'una nova Esquerra esperançadora i vinculada a una oposició nova i forta. Després el líder que fos carismàtic, que vull dir, doncs que passegi pel territori, que es doni a conèixer a tothom, des del Vallès fins a Camprodón, passant per diputacions i municipis mitjans i petits. Es tracta que la seva cara sigui visible, que el seu partit participi en actes catalanistes arrelades a les tradicions, que transmeti al ciutadà que treballa a favor d'una Catalunya pròspera i propera.
I sobretot dos punts essencials, la tornada a un equip de partit fort, unit i que es deixi de baralles de pati d'escola, que només el portaran a polemitzar i a donar una imatge segregada; i la segona un projecte madur de Catalunya, actualitzat als nous temps, a la nova etapa que està farcida Catalunya, en temes tan sensibles com és immigració, economia, i societat.

I no crec, sincerament i des de la meva més ignorància d'estratègica política, que sinó segueixen aquest dos punts essencials, el de reconèixer els errors, i el de les ganes de canvi profund, que Esquerra torni a il·lusionar a una Catalunya cada vegada més... popular. 

Jordi Cirach

Aquest article també ha sigut publicat simultàneament a L'imperdible (Diari Ara - Time Out Barcelona: http://imperdible.timeout.cat/bloc/2011/05/24/les-solucions-per-salvar-a-erc/