La guerra civil espanyola sempre ha sigut una font d’on han brollat curiositats d’experiències personals en un moment de dificultat. Quan ets un nen o un jove de 13 anys que la paraula “guerra” no la tens habituada al teu vocabulari quotidià, el món et fa un sotrac. La ferida incandescent, que encara fa coïssor, de la guerra civil espanyola va marcar tota una època que cada vegada s’esvaeix més. Només ens quedaran el record, els llibres, els documents, ja que el testimoniatge com la llei de la vida dictamina està condemnat a la desaparició.

Divendres, van passar pel canal 33 el documental “Emboscats. Memòria d’una geografia Secreta”. Aquest documental dóna veu a persones, a joves llavors, que van renegar d’anar a la guerra i van voler “emboscar-se” és a dir, amagar-se. En la meva educació escolar, em van parlar àmpliament sobre la guerra civil espanyola, però molt poc dels emboscats. És una oportunitat magnífica, gràcies aquest documental, recordar aquelles persones que per motius de supervivència van decidir amargar-se. Encara moltes persones, condemnen a la vergonya aquells que van decidir-se per amagar-se i no anar al front, justament aquest documental vol reflectir aquestes dues vessants amb la naturalitat del temps que serena els pensaments.

Aquesta és la història de moltes persones que es van amagar durant la guerra. És doncs, la història també d’aquest país i que molts pocs s’han atrevit a explicar. Aquest documental recerca tot aquests professionals que van dedicar-se a estudiar els emboscats, els testimoniatge de familiars, documents, i també els llocs inhòspits on s’amagaven.