Fa vint-i-cinc anys, un grup de joves i adolescents del Pallars van decidir tirar endavant un projecte de premsa comarcal en el qual ben poca gent creia. Van batejar aquella nova revista amb el nom de Lo Raier i, com aquells destres navegants que transportaven fusta des dels Pirineus fins a les terres planes, ells es proposaven menar la informació pels meandres del riu, dominant l’embarcació en els raspers i esquivant els pigals. Les seves armes eren ben precàries, però alhora poderoses: la il•lusió juvenil barrejada amb aquella dosi d’inconsciència imprescindible per escometre aquest tipus d’empreses.
Feia pocs anys que havia mort el dictador i que s’havia produït una transició política que a aquell grup de nois i noies no els havia acabat de satisfer. Creien que aquell no era el punt d’arribada de res, ja que encara quedaven moltes coses per fer en el camí del redreçament nacional del nostre poble i ells es disposaven a aportar-hi el seu gra de sorra des de l’àmbit comarcal i amb un pensament clarament progressista.
Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, tot i que les relacions amb les institucions locals no sempre han estat fàcils, la revista Lo Raier ha guanyat tots els premis i ha rebut tots els reconeixements d’àmbit nacional de què pot gaudir una revista de les seves característiques. I això sense renunciar a la filosofia que va dur-la a néixer ni al fet de fer ben palès el seu compromís amb el marc nacional dels Països Catalans.
Fa pocs dies, amb vint-i-cinc anys més sobre les espatlles, els homes i dones de Lo Raier van celebrar un acte a Tremp (Pallars Jussà) tant per celebrar l’aniversari com per anunciar el final de la revista. I ho van fer amb alegria, amb la satisfacció de la feina ben feta i amb uns comptes sanejats que faran possible tancar les portes sense deure res a ningú. Al final de l’acte, en què vaig tenir el plaer de participar, els records s’amuntegaven sobre tots nosaltres: centenars d’anècdotes, moltes hores de treball altruista, grans dosis de confiança en el futur del país i un grapat d’amistats inesborrables, d’aquelles que perduren.
