Jordi Creus


Dijous, 20.9.2007. 03:21 h

El darrer raier

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






Fa vint-i-cinc anys, un grup de joves i adolescents del Pallars van decidir tirar endavant un projecte de premsa comarcal en el qual ben poca gent creia. Van batejar aquella nova revista amb el nom de Lo Raier i, com aquells destres navegants que transportaven fusta des dels Pirineus fins a les terres planes, ells es proposaven menar la informació pels meandres del riu, dominant l’embarcació en els raspers i esquivant els pigals. Les seves armes eren ben precàries, però alhora poderoses: la il•lusió juvenil barrejada amb aquella dosi d’inconsciència imprescindible per escometre aquest tipus d’empreses.

Feia pocs anys que havia mort el dictador i que s’havia produït una transició política que a aquell grup de nois i noies no els havia acabat de satisfer. Creien que aquell no era el punt d’arribada de res, ja que encara quedaven moltes coses per fer en el camí del redreçament nacional del nostre poble i ells es disposaven a aportar-hi el seu gra de sorra des de l’àmbit comarcal i amb un pensament clarament progressista.

Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, tot i que les relacions amb les institucions locals no sempre han estat fàcils, la revista Lo Raier ha guanyat tots els premis i ha rebut tots els reconeixements d’àmbit nacional de què pot gaudir una revista de les seves característiques. I això sense renunciar a la filosofia que va dur-la a néixer ni al fet de fer ben palès el seu compromís amb el marc nacional dels Països Catalans.

Fa pocs dies, amb vint-i-cinc anys més sobre les espatlles, els homes i dones de Lo Raier van celebrar un acte a Tremp (Pallars Jussà) tant per celebrar l’aniversari com per anunciar el final de la revista. I ho van fer amb alegria, amb la satisfacció de la feina ben feta i amb uns comptes sanejats que faran possible tancar les portes sense deure res a ningú. Al final de l’acte, en què vaig tenir el plaer de participar, els records s’amuntegaven sobre tots nosaltres: centenars d’anècdotes, moltes hores de treball altruista, grans dosis de confiança en el futur del país i un grapat d’amistats inesborrables, d’aquelles que perduren.

lectures 6755 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
10 de desembre de 2008, 19.16 h

L'estiu passat, durant les vacances, -dies de repòs, reflexió- lluny de la voràgine del dia a dia que sovint no ens deixa ni adonar-nos de què passa al nostre entorn, em vaig dir: Òndia! Lo Raier! Si fa mesos que no el rebo! Vaig arribar a pensar que un problema administratiu m'havia fet saltar de la llista de subscriptors, cosa ben estranya. Vaig continuar sense rebre'l. Han passat cinc mesos més (i més voràgine).

Avui hi he telefonat i no se m'hi ha posat ningú. He entrat a intern... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
20 de setembre de 2007, 08.43 h

no ho sabia!! és una autèntica pena!! n'hi ha que hem nascut amb 'lo raier'. revista senzilla però que ajudava a que els Pallars+Ribagorça bateguessin. Tinc l'esperança que l'adéu sigui temporal i que algú la ressuciti aviat!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Jordi Creus logo rss

Periodista

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.