Espero que dos grans defensors de la llibertat, com els diputats Daniel Sirera i Albert Rivera, posin el crit al cel a causa que Ana Ingelmo, magistrada del tribunal que jutja els acusats per l’assassinat del jove Josep Maria Isanta, perpetrat durant les festes de la Patum de Berga del 2005, no ha permès declarar en català un dels testimonis. La raó ha estat que dos dels individus presumptament implicats en el crim han manifestat que no entenien aquesta llengua, tot i viure des de fa molts anys a la capital del Berguedà. Si no fos tan trist, n’hi hauria per riure.
Voldria que aquests defensors de la llibertat posessin el mateix interès en aquest cas com en el de l’escriptora uruguaiana Cristina Peri Rossi, que no continuarà com a tertuliana a Catalunya Ràdio perquè, després de trenta-tres anys de viure a Barcelona, encara no està preparada per expressar-se en català. Què hauria passat si la senyora Peri Rossi enlloc de dirigir-se des de l’Uruguai a Catalunya hagués decidit fixar la seva residència a París o a Londres? Podria participar en les tertúlies de les seves ràdios públiques sense parlar mai ni un borrall de francès ni d’anglès? Li permetrien expressar-se en la llengua de Cervantes perquè aquests països són molt tolerants i gens excloents, com els catalans?
