Després dels mesos de caos que hem viscut resignadament, gairebé sense aixecar la veu, els catalans tenim una cita ineludible demà dissabte a Barcelona. A partir de les cinc de la tarda, la manifestació organitzada per la Plataforma pel Dret de Decidir hauria d’esdevenir un clamor que colpegés les orelles del resident a la Moncloa, aquell que aviat ens prendrà per imbècils si continuem callant davant de tantes agressions i tantes mentides.
Per dignitat nacional, hem d’omplir els carrers des de la plaça Catalunya fins a l’estació de França. Per dignitat nacional, hem de dir prou als menyspreus i a les burles xulesques de la senyora Magdalena Álvarez. Per dignitat nacional, hem de donar un toc d’atenció als diputats del PSC que l’altre dia es petonejaven amb la inefable ministra després de fracassar la petició del seu cessament al Congrés de Diputats espanyol. Què feies, Daniel Fernández? Per dignitat nacional, hem d’aixecar la veu per exigir a ple pulmó el dret a decidir sobre el nostre futur, sense interferències externes. Per dignitat nacional, enfront de tanta mediocritat, hem de donar un cop de puny sobre la taula que ens faci recuperar el respecte perdut en els darrers anys d’ensopiment. Per dignitat nacional, hem de demanar als nostres polítics, els que seran a la manifestació i els que no, que abandonin el vol gallinaci i que aixequin la vista cap al futur, un futur que, cada dia ho veig més clar, no passa per intentar reformar una Espanya irreformable, sinó per la opció clara i sense embuts de la independència.
