En un article anterior, vaig parlar del documental Terra Lliure. Punt final, que va emetre el Canal 33 el passat 14 d’abril —amb un índex d’audiència que va triplicar el que és habitual a la cadena— i que pocs dies després es posava a la venda amb el número 55 de la revista Sàpiens, un número que encara es pot comprar en qualsevol dels quioscos del nostre país.
El motiu de l’article no és, òbviament, felicitar de nou els responsables del documental, la productora Batabat i el periodista David Bassa, per la qualitat, el rigor i la seriositat del seu producte. La motivació de tornar a escriure sobre el mateix tema es basa en algunes crítiques que ha rebut el documental basant-se en una moralitat de via estreta i un fals rigor periodístic.
Entre la mitja dotzena de periodistes “imparcials” que han desqualificat el documental amb, entre d’altres, l’al·lucinant argument que cap dels activistes entrevistats ha demanat perdó per les accions que van dur a terme com a militants de Terra Lliure, destaca el provocador oficial de La Vanguardia. Aquest, en un exercici d’equilibrisme manipulador, es permet comparar el reportatge de David Bassa amb el que fa uns dies va emetre Tele Madrid sobre la presumpta persecució del castellà a Catalunya. El reportatge del David Bassa el critica perquè no opina, mentre que el de la televisió de la Sra. Esperanza Aguirre, segons gairebé tothom, opina massa.
A algunes de les persones que pontifiquen actes de fe i que ells mateixos es postulen com a garants de la puresa de la professió periodística, se’ls hauria de fer entendre que els ciutadans ja fa temps que hem arribat a la majoria d’edat i que, per tant, podem pensar per nosaltres mateixos. I també se’ls podria recomanar que giressin els seus ulls cap a Europa. D’aquesta manera podrien comprovar com la majoria de diaris, televisions o ràdios de, per exemple, França o la Gran Bretanya, mai no han utilitzat la paraula terrorista per referir-se als membres de l’IRA o als grups armats corsos, sinó que generalment parlen d’activistes, un concepte avalat pel periodisme internacional, amb una democràcia informativa força superior a la de l’Estat espanyol. D’aquesta manera, ens estalviaríem desqualificacions tan lamentables com aquella que afirma que tant David Bassa com la periodista Mònica Terribas, a causa d’haver entrevistat dos antics membres de Terra Lliure en motiu de l’estrena del documental, han fet apologia del terrorisme. Potser aquest gran periodista rebutjaria una entrevista, per exemple, amb Bin Laden si aquest no condemnés abans l’atemptat contra les Torres Bessones. El seu diari, més assenyat, segur que no.
