Darrerament s’ha escrit molt sobre el provincianisme que han demostrat diversos sectors polítics i periodístics barcelonins arran de la visita del director Woody Allen a la capital de Catalunya. Per desgràcia, no ha estat una excepció. Avui mateix, en una contrada ben allunyada del cap i casal, determinats ciutadans es disposen a oferir un nou espectacle patètic. El lloc és Olot i la cita l’elecció del Garrotxí de l’Any, que anualment organitza el Centre d’Iniciatives Turístiques “per reconéixer publicament les persones, empreses, entitats o associacions que han destacat per la seva activitat al llarg de l’any i que més han contribuït al progrés de la Garrotxa i a la seva projecció. En una societat a la qual costa molt reconéixer els mèrits dels seus ciutadans, aquest acte vol contribuir a fomentar l’autoestima dels garrotxins i, al mateix temps, projectar la comarca a tot Catalunya”. Realment, no es pot negar que han aconseguit fer realitat aquesta darrera frase. Avui, arreu de Catalunya es parla més de la Garrotxa que no pas fa un parell de mesos. Però no pel fet estricte de l’elecció del garrotxí de l’any, sinó perquè els organitzadors de l’acte, amb una evident estretor de mires, han convidat a presidir la vetllada al príncep Felip de Borbó (el futur Felip VI si no ho evitem).
Així doncs, el CIT ha convertit la Garrotxa en un centre d’interès i, a més, ha aconseguit dinamitzar-la, ni que sigui per un dia. No debades, aquest vespre Olot es mobilitzarà contra la visita del Borbó. I ho farà de manera festiva, amb grallers, tabalers, acudits, botifarrades i actuacions musicals.
Per acabar, només vull donar un consell a la gent del CIT. Com que aquest any han convidat a presidir el seu acte a un descendent de Felip V, aquell que va cremar viles i ciutats d’arreu dels Països Catalans i que ens va imposar a sang i foc les institucions castellanes (sense que cap membre de l’actual família reial hagi demanat ni les més mínimes disculpes, tot sigui dit de passada), el 2008 podrien fer presidir la festa a algun descendent d’un dels seus damnificats. Per exemple, del general Josep Moragues, torturat, assassinat i esquasterat per ordre de Felip V. El seu cap va estar penjat durant dotze anys al portal de Mar de Barcelona per escarmentar els patriotes. De descendents de Josep Moragues se’n poden trobar un munt al Pallars Sobirà. Només cal la meitat de la constància que han demostrat a l’hora de fer decidir al Borbó.
